Amb voluntat pedagògica, i tot i recomanant el boicot dels catalanoparlants a Air Berlin mentre els dirigents d'aquesta companyia no expressin una rectificació i una disculpa públiques per les seves manifestacions contra la llengua catalana, reproduiré a continuació en forma de cronologia, algunes dades d'una de les grans obres de Francesc Ferrer i Gironès, La persecució política de la llengua catalana, que evidencien d'una manera prou clara l'intent de genocidi cultural, lingüístic i identitari del qual ha estat víctima la nació catalana per part de l'imperialisme espanyol i francès en els darrers segles. Hi hauria molts més casos, però l'espai m'obliga a sintetitzar:

1672. L'intendent Carlier, per ordre del rei Luís XIV, publica una ordenança per establir escoles que ensenyessin el francès a Perpinyà.

1682. El Consell Sobirà del Rosselló decreta impròpia per a la funció pública tota persona que no sigui francòfona.

1700. Edicte de Lluís XIV que promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions dels magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics siguin en francès sota pena de nul·litat.

1707. Pràgmàtica del 29 de juny per la qual es redueix el País Valencià a les lleis de Castella i es dóna inici a la castellanització burocràtica d'aquest territori.

1715. Decret de Nova Planta a les Illes Balears.

1716. Lluís XIV ordena que a Perpinyà es prediqui només en francès. Decret de Nova Planta a Catalunya. José Rodrigo Villalpando signa l'informe sobre les instruccions secretes als corregidors de Catalunya per imposar progressivament el castellà i eliminar el català.

1717. El bisbe de Tortosa ordena al Capítol de la Catedral que faci en castellà els acords i les actes.

1723. El corregidor de Girona mana que tots els documents dels ajuntaments es facin en castellà.

1751. Els escolapis ordenen a tots els religiosos que parlin en castellà sota pena de pa i aigua.

1768. El comte d'Aranda promou la reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats i es recomana que es faci el mateix a les cúries diocesanes.

1770. El bisbe Climent de Barcelona imposa el castellà al seminari.

1771. El bisbe de Vic promulga un decret en què ordena que es prediqui en castellà.

1772. Reial cèdula per la qual es mana que tots els mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.

1773. El Consejo de Castilla prohibeix editar llibres d'ensenyament en català a la Universitat de Cervera.

1776. El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.

1780. El comte de Floridablanca promulga una provisió per la qual obliga que totes les escoles ensenyin la gramàtica de la Real Academia de la Lengua.

1784. El bisbe de Barcelona imposa el castellà al seminari.

1788. El bisbe de la Seu d'Urgell imposa el castellà al seminari.

1794. Henri Grégoire, a la Convenció Republicana, demana que hom imposi el francès a tot arreu i que s'eliminin els idiomes "feudals".

1801. Godoy obliga que a cap teatre no es representi res que no sigui en castellà.

1802. El capità general de Menorca ordena que a les escoles només s'ensenyi el castellà.

1813. Proposició parlamentària del diputat Nicolás García Page perquè tothom només escrigui en castellà.

1821. El pla Quintana obliga a fer tot l'ensenyament en castellà de manera uniforme.

1821. Plan y Reglamento de Escuelas de Primeras Letras de Calomarde, pel qual s'imposa l'ensenyament de la gramàtica i l'ortografia en llengua castellana.

1828. El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin es castellà.

1837. El govern de les Balears dóna ordres de no utilitzar el català a les escoles (el sistema de càstig de la "sortija").

1838. El reglament de les escoles públiques d'instrucció primàra elemental del marquès de Vallgornera confirma que el català és totalment foragitat de l'escola pública. La junta del cementiri de Barcelona obliga a retirar de les làpides els epitafis en català, perquè no era idioma "d'ús públic".

1849. Reglamento para las Escuelas Normales de Instrucción Pública del Reino, pel qual s'imposa el castellà a les escoles públiques i no públiques.

1857. Llei Moyano d'instrucció pública, per la qual només s'autoritza el castellà a les escoles.

1862. Llei del notariat, que prohibeix les escriptures públiques en català.

1867. González Bravo, ministre de la Governació, prohibeix el teatre en català.

1870. Llei del registre civil, que hi priva l'ús del català.

1874. Reglament de la llei del notariat, que obliga a fer les escriptures en castellà.

1881. Llei d'enjudiciament civil, que priva l'ús del català al jutjat.

1896. Es prohibeix parlar en català per telèfon.

1900. El governador civil de Lleida proposa un pla per posar fi al catalanisme.

1902. Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.

1906. Segismundo Moret torna una carta al CADCI perquè és escrita en català.

1916. La Real Academia de la Lengua incita el govern perquè s'ensenyi el castellà a tot arreu.

1917. Reglament de la llei del notariat que torna a prohibir el català.

1923. Decret que pren mesures contra el separatisme i l'ús del català. Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.

1924. Reial ordre per la qual no es deixa ensenyar el català ni optativament. Reial decret que obliga a etiquetar els productes farmacèutics en castellà.

1925. Reial ordre per la qual es prohibeixen els llibres en català a les escoles.

1926. Reial decret que afecta qui es negui a usar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.

1938. Ordre ministerial que prohibeix el català al registre civil i al registre de les persones jurídiques.

1939. Derogació de l'Estatut de Catalunya. Persecució dels rètols, anuncis i papers en català. Circular contra el català a l'escola.

1940. Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional" en tots els serveis públics per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.

1941. Nou reglament de telègrafs que prohibeix l'ús del català.

1944. Decret que aprova el nou reglament notarial que diu que cal fer les escriptures en castellà.

1945. Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Llei d'educació primària que només deixa ensenyar el castellà.

1956. Reglament de presons pel qual els presos només poden parlar en castellà.

1957. Als registres civils els noms només seran en castellà.

1961. Reglament de telègrafs pel qual es prohibeix el català.

1975. No al català als ajuntaments de Girona i Barcelona.

1978. El Col·legi Notarial de Barcelona demana la retirada de l'exigència de saber el català als notaris.

1981. La LOAPA intenta frenar l'ús del català. Decret pel qual es crea l'Alta Inspecció en l'Ensenyament per vetllar pels drets lingüístics dels espanyols a Catalunya. Blas Piñar es queixa al Congrés per l'exigència del català als mestres d'EGB. Circulars del Ministeri de Cultura que reclamen l'ús del castellà. Decret que obliga a usar el castellà a les carreteres, autopistes, aeroports, etc. Recurs del Col·legi d'Enginyers Industrials de Madrid contra ajuntaments catalans perquè demanen el català en els concursos d'oposicions.

1982. Decret que imposa l'ús del castellà a les etiquetes dels productes alimentaris.

1983. El govern espanyol impugna dos articles de la Llei de normalització lingüística al TC. Recurs del govern contra el decret de la Generalitat sobre etiquetatge. L'Audiència de Barcelona anul·la la convocatòria de l'Ajuntament de Manresa perquè s'hi demanava el català als funcionaris.

...bé, deixem-ho aquí, de moment.