En el cas de la UAB, el moviment estudiantil, encapçalat per les Assemblees de Facultat, porta setmanes demanant mesures més participatives per abordar les futures titulacions del centre, des de la convicció que les seves opinions no són escoltades per la institució. La suspensió del darrer Consell de Govern, convocat ja en setmanes d'exàmens, és el darrer capítol d'una polèmica que té com a principal punt d'inflexió l'actuació policial en aquesta universitat del passat mes de març davant dels estudiants crítics contra la reforma universitària. Per tot plegat, el SEPC demana la dimissió "immediata" d'Helena Estalella, degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, i la paralització del Procés de Bolonya, entre d'altres.
A la Universitat de Lleida (UdL), per la seva part, continua dirimint-se la polèmica al voltant del reconeixement del referèndum organitzat per el moviment estudiantil de la universitat de les Terres de Ponent. El rectorat, encapçalat per Joan Viñas, segueix negant-se a escoltar la posició dels i les estudiants i del 20% del cens universitari que va expressar-se el passat més d'abril a través de les urnes per a demanar la congelació de l'aplicació del Procés de Bolonya. El SEPC ha emès una dura valoració del desenvolupament del darrer Claustre ordinari d'aquesta universitat, acusant al centre d'un "greu problema d'informació i participació" i de posar "traves burocràtiques" a la revisió de l'aplicació dels nous plans d'estudis.
Cal recordar que la iniciativa estudiantil de promoure referèndums al voltant d'aquesta reforma universitària ha estat recollida en d'altres universitats catalanes.
A la Universitat de València (UV), el SEPC informa del desenvolupament del darrer Consell de Govern del principal centre universitari del País Valencià. Així, l'organització estudiantil explica el seu vot contrari a la proposta de conveni que la Conselleria d'Educació presentà a les diferents universitats valencianes arran de la greu polèmica que sacsejà la comunitat universitària les passades setmanes, degut al deute acumulat per l'administració autonòmica envers aquestes i el risc de fallida econòmica existent. El sindicat d'estudiants considera aquesta proposta un "pegat" i lamenta que aquest centre accepti "un conveni de mínims" per la "por a no obtindre quelcom millor" degut al risc de fallida.
Tot i així, el SEPC ha arrencat l'acord d'afegir un text que acompanyi el vist-i-plau del conveni on es faci referència al risc de fallida de les universitat públiques del País Valencià per la precària situació econòmica que travessen.
En el cas de la Universitat de Barcelona (UB), el SEPC ha valorat també la darrera sessió del Claustre de la universitat més nombrosa dels Països Catalans. En aquest cas, l'organització estudiantil acusa al rectorat d'alterar diferents propostes de resolucions presentades pel sindicat de l'esquerra independentista sense el seu consentiment, alhora que ressalta que calgués convocat el Claustre de manera extraordinària (forçat per demanda explícita d'una sisena part dels seus membres) tot i la importància de la marxa del fins ara rector, Màrius Rubiralta, a la Secretaria d'Estat d'Universitats espanyola. EL SEPC destaca el seu vot afirmatiu a dues mocions a favor de la resolució dialogada i pacífica de qualsevol conflicte que es visqui al centre o bé a la demanda de l'arxiu immediat dels casos d'injúries a la corona i ultratge a la bandera oberts contra diferents catalans i catalanes així com en defensa de la llengua catalana. L'organització estudiantil publicita també la seva abstenció a una moció contra l'aplicació del Procés de Bolonya al considerar-la "desnaturalitzada" respecte la proposta inicial.
Mentrestant, la Facultat de Dret de la mateixa universitat segueix immersa en la polèmica originada arrel de la intenció del deganat de convocar una Junta de Facultat de manera irregular per tirar endavant els nous plans d'estudis. El SEPC denuncia aquest fet en un comunicat, destacant que el deganat incorre en el propi reglament que regeix el centre, i demana la paralització del Procés de Bolonya, l'obertura d'un procés de debat i la convocatòria d'un referèndum de cara al curs que ve.
Per saber-ne més:
Especial Bolonya - Especial sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)