Tal i com ha denunciat el veí d’Almassera, la denegació d’aquesta catalanització ha vingut després de mesos d’espera d’una resolució d’aquesta petició, que ha estat denegada amb arguments surrealistes.

Tal i com ha denunciat el veí d’Almassera, la denegació d’aquesta catalanització ha vingut després de mesos d’espera d’una resolució d’aquesta petició, que ha estat denegada amb arguments surrealistes.  En un document difós pel propi Jesús Frare i Garcia denuncia que a tots els documents legals està incrit com a Jesús Fraile García: "Sóc valencià, i la meua família és originària de Castella.  Només tinc una llengua pròpia, el català.  Fa molt de temps que vull que els meus noms em mostren com sóc, en la meua llengua, en la llengua del meu país". 

Després d’un any i escaig d’espera, Jesús Frare va acudir al Registre Civil del Jutjat de Pau d’Almàssera per interessar-se per la situació en què es trobava el seu tràmit de catalanització del seu cognom:  "M’atengué un treballador que no apagà la ràdio, on Jiménez Losantos i els seus contertulians estaven condemnant la cultura àrab/musulmana pel seu masclisme innat.  Em preguntava que hagués passat si, en lloc de la COPE, estigués sintonitzada Catalunya Ràdio, i en aquell despatx entrés algun demòcrata del PP.  Buscà a l’ordinador un formulari word per a cursar la petició, i no el trobà.  M’informà que remetria la documentació al Registre Civil de Montcada de l’Horta, la instància immediatament superior".

 Mesos després d’aquesta topada amb el sistema judicial espanyol i la seva desidia, ja que no havia rebut cap notificació sobre el tràmit administratiu, quan Jesús tenia la intenció de tramitar una quexa formal, se li va comunicar una Resolució de la Dirección General de los Registros y el Notariado de Madrid, que entre d’altres arguments exposava que “que els cognoms en la forma proposada constituesquen una situació de fet no creada pels interessats, és a dir, ha de provar-se, d’una banda, que la persona afectada pel canvi usa i és coneguda pels cognoms que sol·licita i, d’altra, que l’esmentat ús i coneixement no ha estat provocat de propòsit per a aconseguir la modificació pretesa”.   

L’afectat ha fet pública la seva queixa, ja que a més de la impossibilitat de tenir una identitat pròpia (un tràmit administratiu que s’ha realitzat en altres casos, sempre i quan no es tractés d’una catalanització), s’ha trobat davant la situació surrealitat que ha de demostrar a Madrid que al País Valencià es parla en valencià.   La mateixa notificació exposava que no s’aportava “prova alguna que acredite que l’interessat és conegut i utilitza els cognoms en la forma proposada”.

  Un fet que el veí d'Almassera també també ha denunciat, ja que cap persona catalanoparlant ha de demostrar quina és la seua llengua.  "Cap institució castellana pot imposar la seua llengua al nostre país". 

En paraules de Jesús Frare, no “tenen el dret de decidir quina és la meua identitat.  Em diuen que “no cabria accedir a la sol·licitud plantejada per la via de la traducció o adaptació gràfica a les llengües espanyoles (sic), ja que sent ‘Fraile’ un cognom d’ampla difusió al conjunt del territori espanyol, no pot ser qualificat com a específicament valencià”.  A Espanya hi ha gent que es diu Fraile; és un cognom espanyol.  Després, els pèrfids i malintencionats nacionalistes som nosaltres.”   

 El text de denuncia pública de Frare conclou que “És molt greu que l’expedient s’haja enviat a Madrid.  És inadmissible que qui ha d’analitzar la petició no entenga el català.  És greu que decidisca sense saber que és el que ha de decidir.  Que denegue la inscripció de la partícula “i” entre cognoms, quan se l’està demanant que inscriga “Garcia” sense accent.  I, aquesta de regal, és insultant que es rebutje la partícula que separa els cognoms en català. 

El document tanca la via administrativa, i m’obre amablement les portes de la via judicial.  He sol·licitat assessorament legal per a iniciar aquesta via.  Aquesta és la meua única opció a l’Espanya plural i no nacionalista, nació de nacions, exemple de democràcia, progrés, desenvolupament i eficiència.  Fa pocs anys, Aznar li donava lliçons de bona gestió al Canceller alemany Gerhard Schröder.  Em pregunte si l’Administració alemanya tardaria 15 mesos en cursar un tràmit administratiu, i si permetria que es fes d’aquesta manera.”

Per saber-ne més:

Prop de 4.000 persones han catalanitzat el nom en els darrers 7 anys Racó Català

Les forces d’ocupació apliquen el decret de ‘Nova Planta’ Racó Català