-Deixant de banda la guerra de xifres, com valoreu la jornada de vaga del passat dia 14 de febrer?
La nostra valoració és molt positiva. La vaga va ser molt majoritària i la manifestació va ser un èxit. El professorat va reaccionar davant les propostes de les Bases per una Llei d'Educació de Catalunya amb un NO molt contundent i va sortir al carrer en defensa de l'educació pública. No era, doncs, una vaga corporativa, sinó bàsicament ideològica en defensa d'una manera d'entendre l'educació. Valorem en positiu, també, la participació dels sindicats d'estudiants, dels pares i mares i de treballadors/es del lleure i de les llars d'infants.

 
-Per què creieu que va tenir més ressò a la primària que secundària?
És un fet que s'ha produït gairebé sempre. El col·lectiu dels mestres acostuma a ser més combatiu i les decisions a primària quasi sempre són col·lectives, o sigui que la vaga és de tot el professorat, mentre que a secundària hi ha una tradició de decisions més individuals, cosa que vol dir que hi ha una part del professorat que va a la vaga i una altra que no. També, segurament, el malestar creat per la sisena hora va influir en el seguiment més massiu dels/les mestres de primària.

 
-Què penseu del paper dels mitjans de comunicació i dels opinadors respecte a aquesta vaga i els sindicats de l'ensenyament? A què creieu que es deu la seva virulència?
Els mitjans de comunicació van fer un seguiment important de tot el procés i això va ser positiu. El que va ser més negatiu van ser la gran majoria d'opinadors i tertulians, que d'una manera molt agressiva i majoritària es van pronunciar en contra de la vaga i dels sindicats, moltes vegades amb un gran desconeixement del tema i amb una actitud de menyspreu cap al professorat. Crec que això respon al desprestigi que, d'un temps ençà, està patint el col·lectiu de docents i que l'actitud del propi Departament d'Educació ha fomentat. D'altra banda, crec que va ser més virulenta justament perquè era una vaga molt ideològica que posava en qüestió les línies polítiques a favor de la privatització dels serveis públics.  Era una vaga ideològica en el sentit que no es defensaven més drets o més diners, sinó una concepció del que ha de ser un servei públic com és l'educació. Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom, que és el model pel qual vam lluitar després de la transició i que té una llarga implantació  a Catalunya

-Alguns opinadors volen diluir la protesta contra les bases de la futura LEC dient que molts docents manifestaven un malestar genèric i no pas una oposició a aquestes bases. Què en penseu?
Una cosa no treu l'altra. És veritat que els docents estem molt tips dels canvis constants en l'educació, Lleis, decrets, sisenes hores, etc., que no responen a les demandes ni a les necessitats del professorat dels centres públics i que no fan més que complicar i augmentar les dificultats. A més d'això, els docents es van situar en contra de les Bases, justament perquè era més del mateix: nous canvis que no resolen els problemes sinó tot el contrari.

-Què s'amaga darrere el concepte d'autonomia tal com el plantegen les Bases per a la futura LEC?
Les Bases plantegen que l'autonomia s'ha d'estendre a tots els aspectes de l'organització i gestió dels centres, tant pú­blics com concertats. És a dir, ha de preveure la capacitat de decidir de cada centre educatiu sobre els aspectes pedagògics, organitzatius, de gestió, econòmics i de recursos humans.

Aquest concepte d'autonomia significa competitivitat i ampliar les diferències entre els centres, i això implica perjudicis per als sectors socials més desafavorits, ja que, a la pràctica, ningú no competeix en les mateixes condicions. 

-Han de competir les escoles públiques?
Evidentment que no. Els centres educatius no són empreses que fabriquen sabates, sinó centres que formen a infants i adolescents. Els centres públics han de col·laborar entre ells, traspassar-se informació i compartir les bones experiències. La competència entre els centres és incompatible amb la idea de igualtat en la qualitat que tots els centres han de donar i amb el treball en equip, única manera de millorar.

-Ens hem d'emmirallar en el model de gestió de les escoles privades com s'afirma a les Bases?
No. El model de gestió de les escoles privades no s'ha demostrat pas que sigui millor. De fet, els resultats escolars de l'alumnat, en igualtat de condicions socioeconòmiqes, és similar en els centres públics i privats. La gestió horitzontal, democràtica i participativa que tenim els centres públics assegura una pluralitat ideològica i pedagògica, que és una font de riquesa i de qualitat. 

 
-Quins principis haurien de guiar la Llei d'Educació Catalana, de la qual tot justs se n'acaba de conèixer l'avantprojecte?
Una garantia d'igualtat de condicions reals de l'ensenyament per a tothom, indistintament de la seva procedència, cultura, classe social i sexe. Una educació que permeti pal·liar les desiguals condicions en què s'incorporen els/les alumnes al nostre sistema educatiu i que ofereixi una veritable igualtat d'oportunitats. Un augment dels pressupostos dedicats a educació que els situï en els 6 % del PIB, com a mínim. Una prioritat de recursos als centres públics. Una ampliació de la xarxa pública de 0-3 anys i de la formació de persones adultes. Un sistema educatiu que elimini la competència deslleial dels centres privats concertats que, per una banda, seleccionen l'alumnat i, per l'altra, gaudeixen d'un doble finançament (públic i privat).

Una reducció dràstica del nombre d'alumnes per aula, sobretot en els centres que escolaritzen l'alumnat amb més dificultats, socials, culturals, econòmiques o de qualsevol altre tipus. Recursos humans, materials i pedagògics per poder atendre la diversitat i tenir prou temps per a una bona acció tutorial. Augment substancial del professorat de les aules d'acollida, per tal que l'alumnat hi pugui romandre el temps necessari per poder integrar-se a les aules normals amb condicions. Direccions democràtiques, que facilitin el treball en equip i la participació del professorat en l'elaboració de les estratègies educatives. Una autonomia de centre diferent a la plantejada: que doni més recursos als centres que més ho necessiten, que promogui currículums no diferenciats, que no estratifiqui el professorat i que no promogui la competitivitat entre els centres. Una millora en la formació, inicial i continua, que s'ofereix al professorat. Un sistema d'accés més racional i lligat a la tasca que ha de dur a terme el professorat . I un reconeixement social i econòmic del professorat i millora de les seves condicions de treball.

-No creieu que es magnifiquen massa informes com els PISA?
Sí. Poden ser un punt de referència però no poden ser els únics indicadors als quals es faci cas. 

-Vosaltres no vau signar el Pacte Nacional per l'Educació. Per què us hi vau oposar?
Perquè anava en la mateixa línia que les bases de la nova llei.

-No creieu que des d'un punt de vista estratègic era un suïcidi acceptar conceptes el Servei Públic Educatiu i, per tant, fer gratuïta la privada concertada?
La gratuïtat de la privada concertada és una fal·làcia. La majoria de centres privats concertats volen continuar amb els seus privilegis: selecció de l'alumnat i doble finançament (públic i privat). I, en tot cas, per ser gratuïta una escola privada s'hauria de subvencionar al 100 % i hauria de tenir el mateix control públic que els centres públics, i, per tant, l'única manera de fer-ho possible és que deixessin de ser privades. De fet, hi ha una part de centres privats que no haurien de rebre cap fons públic i els altres haurien de passar progressivament a ser públics. Però això no es contempla ni en el Pacte Nacional ni en les bases de la nova llei.

-Es mantindrà la unitat sindical?
Així ho esperem

Llibertat.cat, 6.05.08