Amb aquest seguit d'actes, el SEPC vol visualitzar una
vegada més l'oposició del conjunt d'estudiants a
la reforma de l'ensenyament superior que, sota el pretext de la
globalització de l'educació s'està duent a terme al nostre país.
A la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi haura accions descentralitzades a totes les facultats i a partir de les 16h, una tancada a la Facultat de Lletres.
A la Universitat de Lleida (UDL) es farà un referèundum sobre l’aplicació de l’EEES. Es muntaran taules a totes les facultats. Cada estudiant, profesor i membre del PAS haurà
de votar a la facultat on pertany la seua carrera o departament. Caldrà
que tots els estudiants portin el seu carnet d'estudiant o en el seu
defecte la seua matricula o una fotocòpia i el seu carnet d'identitat,
en el cas dels professors i PAS sols hauran de presentar el Document
d'Identitat. Els horaris de les meses electorals seràn de 9 del matí a 8 del vespre. Organitza el SEPC.
Els Països Catalans diem no a la imposició dels plans d’EEEStudi
Com ja sabem, les universitats dels Països Catalans (exceptuant la Universitat de Perpinyà), es troben submergides en el procés de canvi de lesactuals titulacions en el marc de la construcció de l’Espai Europeud’Ensenyament Superior (EEES), i com a referent de la lluita contra l’aplicació d’aquest procés des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem denunciar la imposició que s’està sofrint pel que respecta a la reformadels nous plans d’estudi.
L’actuació de les diferents universitats ha estat diversa. Algunes hanafrontat el procés de posada en marxa de noves titulacions amb un caire mésdemocràtic que altres on, de cara al moviment estudiantil, s’ha portat i es continua portant amb un silenci i una opacitat inadmissibles. Ara bé, el que haquedat clar del comportament de tots els rectorats ha estat l’assumpció de lasituació establerta pel Ministeri amb el Reial Decret 1393/2007 d’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Un document que podem considerar defal·laç i restrictiu, el qual, repetint fins a la sacietat que un dels eixos principalsés l’aprofundiment sobre l’autonomia universitària, a la pràctica supedita aquesta als criteris i directrius de l’ANECA, l’agència de qualitat estatal, i laconverteix en una simple autonomia proposicional.
En aquest sentit, hem de reiterar el procés de mercantilització dels futurscurrículums i de la pròpia estructura de les titulacions. De fet, si s’està produintun debat dins de la universitat és tracta d’un debat teledirigit cap a una contextualització molt concreta d’aplicació d’uns criteris: l’adaptació isupeditació dels títols a les demandes del mercat laboral actual. És a dir, que larevisió i la selecció dels continguts dels currículums no respon a un replantejament científic, sinó de mercat, on la seua raó instrumentalconjuminada amb el discurs de les competències és el més rellevant. Enconseqüència, no estem sent crítics amb els factors de la realitat social dels Països Catalans, amb les polítiques econòmiques neoliberals que agreugen laprecarietat laboral i el procés de desvalorització dels títols universitaris. En elseu lloc, s’està proposant una estructura de cicles que aboca la universitat a convertir-se en un gran canal de formació professional orientat a futurstreballadors precaris fragmentaris i desqualificats, alhora que s’implanta unacreixent demanda de màsters d’especialització que assumeixen l’elitització: augment de taxes, númerus clausus, proves d’accés, increment del ritme detreball de l’estudiant...
Ara bé, si ens posem a avaluar el procés de canvi des de dins, hi haunes determinades exigències del moviment estudiantil que no podem obviar:la necessitat de què les pràctiques externes siguen remunerades; que els actuals llicenciats i enginyers superiors no vegen devaluada la seua carrera itinguen un reconeixement suficient perquè els done l’oportunitat de cursar undoctorat sense la necessitat de tindre 60 crèdits d’un màster, com sí exigeix el decret; que s’estipule a través d’un consens amb els representats estudiantilsuna taula d’adaptacions i convalidacions que no deixe lloc al dubte; que esgarantisca el dret dels actuals estudiants a poder acabar la seua carrera amb els plans vigents i amb criteris bàsics de qualitat, com pot ser l’oferta de classespresencials i no tan sols la possibilitat d’avaluació; l’acceptació per part de lacomunitat universitària que és impossible portar una reforma educativa, aquesta o qualsevol altra, amb la política del finançament zero, i una soluciómitjanament global perquè un estudiant puga compaginar la feina i els estudis,entre moltes altres qüestions.
Si més no, la línia prioritària del Sepc és trencar amb les postures de complaença i submissió que es guarden des de molts departaments, centres irectorats, les quals menyspreen o fins i tot neguen el perfil ideològic ipoliticoeconòmic que amaga aquesta reforma. Hem d’acceptar i analitzar la realitat per poder ser capaços de bastir una resposta contundent i alternativa,una línia d’actuació que reivindique una lluita política i un nou perfil d’universitatcapaç de recuperar les darreres idees revolucionàries del nostre passat immediat. Tan sols si fem del nostre somni una realitat que guie la praxis cap auna educació transformadora, podrem tindre la capacitat de canviar l’ordrevigent, d’acabar amb la present divisió del treball i la reproducció de la ideologia hegemonitzadora per part de les institucions d’educació superior. Com bé deia M. Sacristán, no es tracta de millorar la Universitat burgesa, sinó detransformar-la.
Països Catalans, 14 d’abril de 2008
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans