Jo també he avortat

Per Maria Ferrer. Publicat a la secció d'Opinió de l'Accent núm. 122

Davant els darrers tancaments de clíniques acreditades per fer avortaments i enmig de la campanya mediàtica fomentada per la dreta i l´església, les meves preocupacions anaven orientades en diferents sentits. La primera era la contradicció que representava que una de les defenses més visibles del dret a l´avortament provinguessin d´aquestes clíniques, i no del moviment feminista i de la societat civil.

05/02/2008 13:02 Hemeroteca

La segona, i la més important, era la vulneració d´un dret tant important per la dona com és el dret a decidir, trepitjant al mateix temps el dret a la confidencialitat, ja que s´han citat judicialment a dones que havien anat a avortar. Després de més de 30 anys d´existència del moviment feminista a casa nostra, una de les seves reivindicacions més importants, com és el dret a un avortament lliure i gratuït, torna a estar a l´ordre del dia, com si no hagués passat el temps. És cert que durant aquests anys, aquest dret no ha estat real, perquè la llei actual continua sent tant restrictiva com quan la van aprovar, i per tant no es reconeix com a prestació a la sanitat pública, i si es vol avortar encara s´ha de pagar amb les implicacions que comporta a nivell de desigualtats socials i econòmiques. Per sort, diferents associacions feministes i de dones han mostrat la seva capacitat organitzativa convocant una concentració per a dia 23 de gener a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, recuperant un lema que mai ha quedat obsolet, per desgràcia. Tal com diu el manifest elaborat per aquestes associacions, el lema "Jo també he avortat" és un lema que significa solidaritat i denúncia.
En aquest sentit, no voldria deixar d´anomenar a una de les dones del segle XX que va escriure sobre les opressions que pateix la dona, no només va escriure sobre l´avortament, sinó que també va reflexionar sobre la sexualitat, sobre la violència, sobre la política i les guerres d´alliberament. Faig referència a la Simonne de Beauvoir, que el dia 9 de gener hagués fet 100 anys. La Simonne va publicar l´any 1949, el llibre El segon sexe, on argumentava que una dona no neix, sinó que es fa, valoració que va ajudar a redefinir les fronteres entre els gèneres. Quan va publicar el llibre, encara no era feminista, no va ser fins als anys 70 que es va definir políticament com a tal, i malgrat les crítiques des d´alguns sectors del feminisme, s´ha de reconèixer que sense les seves aportacions no seríem on som. No voldria acabar sense recordar una de les seves màximes: "el feminisme és una forma de pensar i una manera de viure".