Jordi Jiménez, membre de la Federació de Treballadors de Catalunya-Intersindical Alternativa de Catalunya explica què hi ha darrere del tancament d’aquesta planta i sobre com afectarà això als seus treballadors. Les raons dels acomiadaments i trasllats seran, per descomptat, purament especulatives.

-Quin futur els espera als treballadors i treballadores de Mercedes afectats per aquest tancament de la planta de Sant Andreu?

Això suposarà l’acomiadament de 135 treballadors/es, ja que l’empresa només garanteix 285 llocs de treball dels 420 que hi ha a l’actualitat. Tot i això, a la pràctica seran menys treballadors/es els que continuaran treballant, ja que el desplaçament a Esparreguera (al voltant de 50km. de Barcelona) fa que moltes dones amb fills no s’ho puguin plantejar encara que vulguin. No es possible conciliar la vida familiar i laboral en aquestes condicions. L’empresa vol fer contractes milesuristes a Esparreguera per així fer el producte mes barat. També cal afegir, que el Pla Social de l’empresa obliga a pre-jubilar a tots els treballadors de 52 o més anys.

-En quina situació es troba el conflicte?

El passat dissabte, 24 de novembre, es va fer una assemblea on es va aprovar, mitjançant una votació la signatura del pre-acord del Pla Social que ofereix l’empresa.
Concretament, van ser 212 treballadors/es els que van acceptar, per 140 que van dir que “no”. El compromís de CCOO i UGT amb l’assemblea es tornar a fer votació abans de signar l’acord definitiu, previst per abans del 5 de desembre.

-Quina va ser la posició de la FTC-IAC en aquesta assemblea?

La nostra postura ha estat la mateixa durant tot el conflicte. Des de el principi hem estat demanant que es mantinguessin els 420 llocs de treball pertanyent a Mercedes Benz. Si calia parlar d’una nova ubicació de les instal•lacions a la primera corona de Barcelona, doncs hi parlàvem, però en cap cas acceptàvem el trasllat a Esparreguera, ni una reducció de la plantilla. La nostra reivindicació era “420 llocs de treball sota l’estrella de Mercedes”. I això va fer que l’assemblea de treballadors/es i els altres sindicats anéssim junts a totes les mobilitzacions (Palau de la Generalitat; Ajuntament; Plaça Sant Jaume; Departament de Treball; Departament d’innovació, universitats i empresa; Consolat Alemany; donació de sang a l’Hospital Clínic; ocupació d’un concessionari de Mercedes Benz;(Automóbiles Fernández); recepció a l’aeroport del Prat, dels companys que van anar a Stuttgart a defensar els llocs de treball davant la direcció de Daimler....)
Defensàvem els llocs de treball i no volíem parlar de cap Pla Social Alternatiu.

-Llavors, com s’ha passat de reivindicar els llocs de treball a parlar del Pla Social de l’empresa?

Ha passat el de sempre. Que l’Administració i els sindicats majoritaris els hi fan el joc a l’ empresa. CCOO i UGT van passar de reivindicar els llocs de treball a voler escoltar les condicions del Pla Social. I no hem negociat res, per que ha estat l’empresa l’única que ha posat les condicions sobre la taula, amb el vist-i-plau de l’Inspecció de Treball, que ha estat pressionant a la Part Social per que suspenguéssim les jornades de vaga anunciades per poder continuar negociant.
Després, el que han fet CCOO i UGT es ficar la por a la gent, dient que era millor agafar els calers i les condicions del Pla Social que no pas continuar lluitant, no fos cas que ens apliquessin una subrogació d’empreses o una mobilitat geogràfica a Vitòria

-I què dieu en contra d’això?

Doncs que s’ha instrumentalitzat l’administració en aquest procés. L’empresa va presentar l’ERO (Expedient de Regulació d’ocupació) per pressionar els treballadors/es, i per tenir una taula on parlar del “seu” pla social, ja que nosaltres ens negàvem a posar preu als nostres llocs de treball.
El termini de consultes de l’ERO (un mes des que es comunica als treballadors/es) finalitzava el 26 de novembre, i el Govern de la Generalitat de Catalunya no podia aprovar l’expedient, ja que Mercedes Benz es una empresa amb beneficis (51,1 milions d’euros al 2006).
Enteníem que ara, més que mai, el nostre Govern havia de demostrar que està al costat dels treballadors/es de Mercedes Benz i de la resta d’empreses que estan en conflicte i no hauria d’aprovar que empreses amb beneficis surtin de Catalunya empobrint el teixit industrial del nostre país. Lluny d’això, el que va fer l’Inspectora de Treball, es forçar una reunió per al dissabte 24 a les 20h. Això ho va fer el divendres 23, a les 13h, quan l’empresa va anunciar la seva última oferta i nosaltres demanàvem temps suficient i necessari per informar els treballadors. Ens van donar 24 hores per organitzar una assemblea i fer la votació, tenint en comte que el dissabte 24 es treballava al torn de matí. Increïble.....
Cal afegir que l’Administració pot deixar obert el període de consultes de l’ERO si hi ha voluntat de les parts a continuar negociant, com es el cas de Frape Behr, que porten des de el 25 de setembre amb un ERO obert i encara continuen. El de Mercedes va ser presentat el 26 d’octubre.
Ens sembla lamentable l’actitud dels companys de CCOO i UGT, un cop més han demostrat que les subvencions que reben de l’administració i les pressions de les seves Federacions estan per sobre dels drets dels treballadors/es.

-En quina situació es trobaven les mobilitzacions anunciades des de què es va saber la notícia del tancament?

Envers l’anunci de la direcció d’interposar un ERO  per acomiadament, el Comitè d’empresa va decidir, recolzat en la pròpia assemblea de treballadors/es anunciar 10 dies de vaga per al mes de novembre. En concret eren el 6,7,8, 13, 15, 20, 21, 22, 27 i 29. Decidiríem en assemblea quines accions duríem a terme, però a la FTC-IAC estàvem treballant activament per mirar d’organitzar una manifestació conjunta amb els companys de Mercedes de Vitòria/Gasteiz a Euskadi.
Per la dinàmica de la negociació i per la pressió de l’administració, s’han suspès les jornades de vaga del 13,15, 21 i 22. La signatura del pre-acord el 24, suposava la” Pau Social”, per tant, el 27 i 29 res de res.

-Quina presència té la Federació de Treballadors de Catalunya dins d’aquesta empresa?

Dins del Comitè d’Empresa estem en minoria, tenim 3 representants, pels 7 de CCOO i els 3 d’UGT. No obstant això, tenim prop de 40 afiliats/des i a les darreres eleccions sindicals, celebrades el 26 d’abril del 2007, vam augmentar el percentatge de vots respecte les eleccions de 2003. Estem molt contents amb els resultats de la nostra tasca sindical dins l’empresa, tot i que continuem treballant per millorar.

-I quina és, doncs,  la diferència de la FTC-IAC amb els sindicats del règim, UGT i CCOO?

L’objectiu bàsic de la nostra organització és fomentar i potenciar persones i col•lectius capaços de construir el seu propi destí i un món sense dominació, explotació ni desigualtats. Així, la FTC s’estableix com a organització autònoma i independent, democràtica, de classe, unitària, assembleària, alternativa, revolucionària i amb Catalunya com a àmbit d’actuació principal. El nostre propòsit és treballar per un marc català de relacions laborals.
La diferència principal amb CCOO i UGT, és que mentre aquests sindicats formen part en els processos d’externalització d’empreses i pèrdua de drets laborals, per que les empreses i els governs necessiten la conformitat de la majoria dels sindicats amb representació per poder aprovar qualsevol mesura, la FTC-IAC és un sindicat amb una estructura totalment horitzontal on fem de la pròpia assemblea dels treballadors i treballadores el nostre òrgan de participació i decisió, i el fomentem activament.

-Com veus el futur sindical a Catalunya. Existeixen diversos sindicats representatius que no han quedat engolits per les dinàmiques del sindicalisme de servei i el pactisme. Però al teu parer, quins creus que han de ser els punts claus per bastir un front d’unitat sindical?

La lluita contra la precarietat laboral, econòmica i social podria ser un bon punt de partida.
Sincerament crec que el futur del sindicalisme passa per assolir contacte i fomentar vincles directes amb els moviments socials i amb les candidatures alternatives. Crec que s’ha de potenciar el treball de base al carrer.
Estem parlant d’un problema que afecta a tota la societat, no és un problema aïllat de sindicalisme, és que hem de lluitar contra la globalització i contra el capitalisme, i els sindicats alternatius som un branca més.
Lluitar per millorar els drets dels treballadors/es es lluitar contra el capitalisme i contra la globalització. Hem de recuperar el carrer.