La candidatura popular de Ripollet compta amb 5 regidors i és l'únic referent d'esquerres d'aquesta població, on IC-V i ERC van desaparèixer del consistori a les darreres municipals per la seva obediència als interessos de Barcelona.

El Compromís per Ripollet compteu amb 5 regidors a l’Ajuntament, 4 per sota del PSC que governa amb el flotador de CiU. Quina és la situació local ara mateix a Ripollet?

A Ripollet els regidors i regidores queden repartits de la següent manera: PSOE-9; que governa amb CIU-3; PP-4; i nosaltres 5. A les darreres municipals ens hem consolidat com a 2a força política al consistori, alhora que hem esdevingut l’única força política a l’esquerra del PSOE [ERC i IC-V ja no compten amb presència a l’ajuntament], amb representació. Amb aquests resultats es demostrà la voluntat popular ripolletenca per un govern d’esquerres i progressista. No obstant, el PSOE va preferir pactar amb la dreta, CIU, per tal de mantenir-se en el poder a tota costa. Nosaltres vam posar sobre la taula 10 propostes en forma de decàleg que el PSOE havia d’assumir si volia formar govern amb nosaltres, no les van voler ni escoltar i per tant l’Ajuntament de Ripollet continua amb els mateixos colors des de l’any 1979, amb tot el que això suposa.

El Compromís és una candidatura del COP, col.lectiu que porta molts anys impulsant un moviment popular a Ripollet. Quina ha estat la trajectòria de lluita local d’aquest col.lectiu des de la mort del dictador?

A la dècada dels 70 molts veïns i veïnes de Ripollet treballaven a l’empresa de Sant Cugat que avui dia es coneix amb el nom de Delphi. Molts d’aquests veïns i veïnes, que no es van pujar al carro de la ‘transició’, van impulsar i desenvolupar una tasca sindical important que prenia la seva màxima expressió en les Assemblees i els Consells de Fàbrica. Una part important d’aquests treballadors/es de Ripollet es va implicar en la lluita veïnal, fins al punt d’organitzar la 1a Associació de Veïns de Ripollet, portant una forta lluita per la defensa de l’ensenyament i la sanitat públics, per la defensa del territori i de la classe obrera i treballadora. Arrel d’aquest moviment, a les eleccions del 1979 es pren la decisió de participar en les municipals i s’obtenen 3 regidors. Va passar que la feina que feien els regidors a l’Ajuntament no anava acompanyada del moviment social que havia impulsat la presentació de la candidatura (Participació Popular), per això, als 3 anys, es va decidir plegar de l’Ajuntament. No tenia sentit estar a l’Ajuntament si no hi havia un moviment social que ho recolzés. Així, des del 1981 fins al 1991 es va continuar treballant a Ripollet en l’esfera social, cultural i política però sense representació institucional. No seria fins al 1991, un cop es va desenvolupar un teixit social i popular important, que no es prendria la decisió de presentar-se de nou a les eleccions, aquesta vegada com a Col•lectiu Obrer i Popular. Al 1991 vam obtenir 2 regidors, igual que al 1995. Al 1999, ERC es va sumar al nostre projecte, i vam treure 3 regidors. Al 2003 vam fer un pacte social i polític dels veïns i veïnes i de les forces d’esquerres, el Compromís per Ripollet, amb el resultat de 6 regidors, el PSOE en trauria 8. Cap al 2005, ERC i EUiA, forces que van participar del Compromís per Ripollet ens van abandonar, i en aquestes darreres eleccions ens hem presentat sols tot obtenint els resultats que al principi mencionava. El nostre moviment ha estat des dels seus inicis influenciat en l’esfera sindical per la gent del SOC d’Andalusia i de la Federació de Treballadors/es de Catalunya; i en l’espera de la política municipal, per la gent de Sant Pere de Ribes, d’Arbúcies, de Marinaleda i El Coronil.

A Ripollet un dels seus cavalls de batalla és la lluita contra el negoci del reciclatge de la planta de l’Ecoparc-2 i les seves conseqüències . El Compromís i el COP sempre ha donat suport a la lluita del col.lectiu veïnal i ecologista Vallès Net. Fes-nos cinc cèntims de la història d’aquesta lluita a Ripollet:

D’entrada cal dir que jo soc membre de la Plataforma Vallès Net  i que el COP-CpR també ha participat i participa d’aquest moviment veïnal social i ecologista. La Plataforma, que neix des del veïnat ripolletenc, sempre s’ha manifestat contrària al tamany i a la ubicació, a 800 metres del nucli urbà del poble, d’aquesta macroplanta de residus mal anomenada Ecoparc-2. Si bé tots podríem coincidir en que els residus són un problema que cal resoldre minimitzant-los i reduint-los amb mecanismes com, per exemple, la recollida selectiva, també és cert que l’Ecoparc-2 no ajuda ni al reciclatge, ni a la reutilització, ni a la recuperació. Aquesta planta és una gran estació de transferència de deixalles, donat que les deixalles que hi arriben s’empaqueten i marxen cap als abocadors i les incineradores. Els ecoparcs cerquen una sortida ràpida al tancament de l’abocador del Garraf, per així trobar una solució a les descomunals quantitats de brossa que produeix l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A la vegada, els ecoparcs suposen un negoci per a les multinacionals de les deixalles, que pressionen als polítics professionals per tal d’implantar-les. En el nostre cas, l’Ecoparc-2, suposa un atemptat contra el territori perquè aquest és situat al mig del segon corredor verd del Vallès, l’espai agroforestal de Llevant, actuant-hi com a barrera i esdevenint la primera pedra per a la seva degradació. La planta s’ubica en un espai lliure que hauria de fer la funció de connector biològic entre les serralades Prelitoral i Litoral a través de la plana del Vallès Occidental. És l’únic espai lliure important que queda al voltant de municipis com Ripollet, absolutament saturat de construccions i ofegat per vies ràpides comunicació que donen servei a Barcelona, com és el cas de les autopistes C-58 i AP-7. Actualment patim constantment episodis de males olors procedents de la planta, però sembla que als polítics que ens governen a Ripollet i a Catalunya tot els hi dona igual. Nosaltres hem lluitat contra aquesta planta i continuarem lluitant pel seu tancament i per una política més racional i sostenible de reducció de residus urbans, malgrat que ens vulguin tancar a la presó com ja van intentar en el seu moment dirigents polítics del poble.

Quines són les prioritats en la defensa dels interessos de la població de Ripollet i de la comarca (serveis públics, territori, mobilitat, cohesió social, etc.)

En primer lloc cal dir que per a nosaltres la participació de la població a la vida política és l’eix vertebrador de les nostres propostes. Més enllà del vot cada quatre anys pretenem mobilitzar i organitzar la població en defensa dels seus interessos. Així, volem construir i transformar la nostra societat des de la proximitat i per tant ens impliquem en els moviments socials i populars i en la solidaritat entre els pobles. Defensem els valors propis de l’esquerra alternativa amb les lluites del dia a dia com a referents polítics: la defensa del territori, el pacifisme, el feminisme, la defensa dels interessos de la classe obrera i treballadora, l’independentisme, la sostenibilitat, ... Les alternatives ciutadanes que articulem en els nostres programes i treballs s’encaminen a fer de les poblacions vallesanes un lloc on la cohesió social, el respecte, la solidaritat, la justícia, la cultura i la preservació de la identitat esdevinguin una realitat. Finalment, cal destacar la defensa que fem dels serveis i la gestió pública dels mateixos, tot plantant cara a les privatitzacions dels serveis públics que precaritzen les condicions laborals i empitjoren els serveis i la qualitat de vida de la població.

Jacint Padró, regidor del Compromís amb tu, és també actualment Conseller Comarcal per les Candidatures Alternatives del Vallès.  És el primer càrrec electe d’una candidatura alternativa al sistema actual que arriba al Consell Comarcal. Com veus la tasca de les CAV al si d’aquest organisme comarcal?

L’entrada de les CAV al Consell Comarcal suposen que a nivell supramunicipal hi ha una altra manera de fer política, realitzada des del treball col•lectiu, amb participació i transparència. Per a nosaltres el Consell Comarcal, en tant que institució, és una eina més per a la transformació social i política. Ni som, ni aspirem a ser professionals de la política. Treballem per a la comunitat i des de la comunitat, per això la implicació dels moviments populars i socials són clau en el nostre projecte. La nostra postura al Consell Comarcal parteix d’una perspectiva crítica amb l’ordre econòmic, polític i social establerts, de tal manera que defensem altres formes de fer polítiques des de les experiències locals i la democràcia participativa. Al Consell Comarcal portarem els temes que ens afecten a tots i totes i que superen l’àmbit estrictament municipal. És important destacar que el mecanisme de  presa de decisions pel qual ens caracteritzem, és horitzontal i que no obeeix a altres interessos que als de les decisions col•lectives locals i comarcals. A més, cada candidatura manté la seva autonomia local i és a partir dels punts d’unió, al voltant dels nostres plantejaments alternatius i de les problemàtiques globals, pel que treballem. Per últim, assenyalar que el càrrec de Conseller és rotatiu i així als dos anys de legislatura hi haurà un relleu del nostre portaveu en el Consell Comarcal.

Per tant, veus com a necessària la coordinació amb les altres candidatures del Vallès. Et sembla que aquesta iniciativa també l’haurien de començar a assajar altres comarques?

Els diferents grups municipals de cada municipi han de promoure organitzacions autònomes en la seva gestió, però a la vegada inserides política i socialment en un territori, en aquest cas el comarcal. Crec que l’experiència vallesana pot desenvolupar-se, de forma contextualitzada, en d’altres indrets arreu del país, només cal que els diversos col•lectius mostrin actituds obertes i afavoridores de la integració amb l’entorn i que s’estableixi un marc de relacions de col•laboració amb altres col•lectius similars i moviments socials. Entenent la col•laboració com a l’actuació conjunta i compromesa en la consecució d’uns objectius, podem comprendre el que es pugui aplicar a diverses situacions i tenir per contingut diferents nivells: intercanvi d’informació, compartir idees i recursos, planificar i desenvolupar en comú i/o tenir un projecte únic.

També ets membre de la CUP de Cerdanyola-Ripollet. Com et sembla que han d’encaixar en un futur les lluites de les diferents candidatures que defensen coses similars?

Compartint una mateixa finalitat i amb la voluntat de cooperar en un projecte comú ja que això pot facilitar la creació de xarxes que es caracteritzin per la interdependència entre els actors, la interacció sostinguda i l’autoritat sobirana. Els reptes fonamentals que es puguin plantejar segurament es relacionin amb la flexibilitat, la interacció i la incorporació de principis de descentralització, diversitat i, per tant, pluralitat de visions i d’accions, i redundància, fruït de l’increment d’alternatives possibles. La clau rau en el treball en xarxa, entenent el territori no com a un continuum sinó com a una estructura multilateral que el considera com a discontinu amb elements nodals (municipis i col•lectius) que s’interconecten entre si i que busquen la col•laboració, la cooperació i la coordinació per assolir els fins comuns.

Per exemple, vosaltres sempre heu estat, des fa un quants anys, coordinats amb la gent de Sant Pere de Ribes. La vostra relació amb l’UM-9 sempre ha estat molt bona. No creus que aquest lligam podria afavorir un treball conjunt que recollís també altres candidatures dels Països Catalans?

Per descomptat, i en aquest sentit les Candidatures d’Unitat Popular, amb el temps, podrien ser el referent polític nacional de col•lectius com els nostres. No obstant, hores d’ara, anem pas a pas i de moment estem enfortint i dedicant tots els esforços a l’àmbit comarcal, més endavant ja ens plantejarem altres reptes més amplis. Hores d’ara pel que s’hauria de treballar no és tant per crear una gran candidatura alternativa en el conjunt dels Països Catalans, sinó treballar barri a barri, poble a poble, comarca a comarca, però, això sí, procurant la coordinació entre tots aquests col•lectius: millorar la comunicació, desenvolupar actuacions conjuntes, crear espais per a la reflexió social i política, possibilitar l’encontre i l’intercanvi d’experiències, cercar espais de treball comú i anar plantejant la creació i el funcionament d’associacions. Al final del que es tracta ara, és de teixir una xarxa social, sindical i política forta en el nostre territori dels Països Catalans.

Què trobes a faltar en el moviment de l’Esquerra Independentista que afavorís l’aproximació a sectors socials més amplis de la nostra societat?
 
Cada cop hi ha majors dificultats per identificar-se amb col•lectius i amb les persones que els representen, degut a l’heterogeneïtat que ens caracteritza, aquest fet limita les capacitats d’influència. En aquest sentit, cal, per part de tots i totes, voluntat, establir relacions, generar climes de confiança, crear canals de comunicació i d’intercanvi d’informació i generar espais per a la col•laboració que afavoreixin el treball comú, mes enllà d’allò establert fins al moment. Tot això suposa temps i espai, però cal generar una certa expectativa de què quelcom es pot aconseguir, malgrat que, com dic, això suposi un esforç permanent ja que res no s’assoleix per atzar o decret. La utopia es conquista, i es conquista amb lluita, per tant... que la lluita continuï!