El   1794,  dos  edictes  del capità  general  de   València  de   l’1  d’agost  prohibeixen  la  mendicitat no  autoritzada i  ordenen la   persecució  des  saltejadors  de   camins,  lliurant-los  a  la   Sala  del  Crim,  així  com  del s nombrosos   desertors  de  l’exercit. El   mateix  any  una crida   encarrega  als  cossos  de  Voluntaris  Honrats  aquesta feina.  El   problema  s’agreujarà  al   final  de   segle:  el   23  de   desembre  de   1796,  el  Consell  de  Castella  apressava  la   Sala  d l   Crim  de   València  en  l’exacte  compliment  de   les  ordres  rebudes,  i  el  1799 “les  presons  valencianes  eren  tan  plenes  de   bandolers  presos  per   les  partides  de  Voluntaris,  que   el  capita  general  va  escriure  al  Consell  de   Castella. demanant   fons  per   a  la   seua  manutenció,  ja   que  deia:  “siendo  mucho  su  número,  y  no  tener  con  que  sostenerlos en  la  prisión  se ve  en  la  necesidad  de  ponerlos  en  líbertad”.  L’any 1801  representa  la   culminació  del  procés  larvat  a  la   darreria  del Set-cents: màxim  dels  preus,  màxim  de  les  execucions,  augment  de la  desocupació obrera,  revolta  urbana   i  jacquerie  camperola. 

Bandolerisme i delinqüència a les acaballes de l'Antic Règim (País Valencià 1759-1843)