Ara un any després, vist els esdeveniments, després de l’Estatut i de
les eleccions al Parlament del Principat, crec que el temps m’ha donat
la raó. La classe política ha renunciat a la defensa dels drets
nacionals del nostre poble, esdevenint un instrument al servei dels
estats espanyol i francès. Però no vull parlar del passat, sinó del
futur. Deixava ERC, però no abandonava el meu compromís. He estat un
any dedicat a fer de franctirador per la causa nacional, però també
m’he adonat que lluitant sol, malgrat que es pot lluitar molt a gust i
amb la consciència tranquil•la, no es va enlloc i és per això que cal
que fer-ho dins un projecte, de manera unida i treballar amb més gent,
seguint la màxima que la unió fa la força.
Vivim un moment difícil, sobretot quan ara, que és quan més cal pitjar l’accelerador, observem que la societat en general, malgrat el crispament, més renuncia a la política. La gent està cansada dels polítics i de la política, any rera any, augmenta l’abstenció electoral. El “tantseme’n fot” és la norma general. Però jo, lluny de deixar el futur del meu país en mans de quatre vividors, faig del meu compromís, la meva manera de viure. Crec que ara es fa més necessari que mai, lluitar per a garantir un desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible. No ens podem donar per vençuts i no podem entregar el nostre país als corruptes, als col•laboracionistes, als especuladors, a un classe política adormida i submisa al servei del gran capital. Sí, el país està fatal, però jo no em rendeixo!
Així doncs, després d’un temps de reflexió he decidit integrar-me plenament en la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). I perquè amb la CUP? Tot i que reconec que poden existir moltes mancances i deficiències, ara per ara, és la única formació independentista, amb el discurs més clar, més coherent, més valent i sobretot més digne.
La gent que està integrada a la CUP, ja fa molts anys que els conec i son amics i amigues meves i són bona gent i clar, això també és una garantia, però la principal garantia del nou projecte que s’està fent a la CUP és la il•lusió i el compromís, la fermesa i l’empenta. És no renunciar, és creure en allò que es fa amb convicció, persones íntegres i desacomplexades en el si d’un poble vençut i desnaturalitzat.
La seva manera de fer les coses és del tot assembleària, cosa que garanteix una total transparència, una participació de tothom i una qualitat democràtica molt important. I l’àmbit de la seva lluita, també és de base: primer la ciutat, després la comarca i finalment el país, un país que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Per que com diuen els de la CUP i fent també meves les seves paraules: “som terrassencs i terrassenques que, sense distinció d’origen, estimem Terrassa i pensem que actualment ens trobem en una cruïlla decisiva per al futur: esdevenir una ciutat equilibrada, que contingui el seu creixement, amb una vertebració social entre els barris i el centre, i que es faci amb la veu de la població, o bé tornar-se encara més una ciutat amb contorns difusos, fagocitada per la ‘Gran Barcelona’, autopistes i camps de Golf, sense vida cultural i sense espai per a l’oci popular. La pregunta és clau: volem una ciutat on el clientelisme sigui la norma en la vida política i associativa, una ciutat, en definitiva, que pertanyi a les constructores, als partits institucionals i que està d’esquena a les persones? No! Pretenem i cal canviar Terrassa, com un pas més cap el canvi dels Països Catalans”.
Entrar a la CUP no és cap travessa del desert. És cert que és una formació petita, però això no li treu que tingui un bon futur polític, sobretot per què, com diu el poeta, tot està per fer i tot és possible. I ara més que mai. La CUP no és petita, està creixent i ho està fent a tot arreu i s’està consolidant com a referent ineludible de l’esquerra en l’àmbit municipal per la seva nova manera de fer política, allunyada de la burocràcia, el servilisme i el professionalisme polític, per les seves aportacions valentes i d’aire fresc, per portar a la pràctica la teoria, per estendre la democràcia participativa, una democràcia real i no de paraules, pel seu compromís engrescador i veritable i sobretot, irrenunciable amb el país, la cultura, la llengua, el territori, la gent.
Així doncs, ara és aquest el projecte que cal consolidar i tirar endavant. Jo ja ho he fet i animo a tots els terrassencs i terrassenques a sumar-se, a integrar-se, en definitiva a lluitar per una millor ciutat i per un millor país, per un futur igualitari i lliure, nacionalment i socialment. Si lluitem podem perdre, però si no lluitem ja hem perdut. I nosaltres no perdrem. El nostre dia arribarà!
Vivim un moment difícil, sobretot quan ara, que és quan més cal pitjar l’accelerador, observem que la societat en general, malgrat el crispament, més renuncia a la política. La gent està cansada dels polítics i de la política, any rera any, augmenta l’abstenció electoral. El “tantseme’n fot” és la norma general. Però jo, lluny de deixar el futur del meu país en mans de quatre vividors, faig del meu compromís, la meva manera de viure. Crec que ara es fa més necessari que mai, lluitar per a garantir un desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible. No ens podem donar per vençuts i no podem entregar el nostre país als corruptes, als col•laboracionistes, als especuladors, a un classe política adormida i submisa al servei del gran capital. Sí, el país està fatal, però jo no em rendeixo!
Així doncs, després d’un temps de reflexió he decidit integrar-me plenament en la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). I perquè amb la CUP? Tot i que reconec que poden existir moltes mancances i deficiències, ara per ara, és la única formació independentista, amb el discurs més clar, més coherent, més valent i sobretot més digne.
La gent que està integrada a la CUP, ja fa molts anys que els conec i son amics i amigues meves i són bona gent i clar, això també és una garantia, però la principal garantia del nou projecte que s’està fent a la CUP és la il•lusió i el compromís, la fermesa i l’empenta. És no renunciar, és creure en allò que es fa amb convicció, persones íntegres i desacomplexades en el si d’un poble vençut i desnaturalitzat.
La seva manera de fer les coses és del tot assembleària, cosa que garanteix una total transparència, una participació de tothom i una qualitat democràtica molt important. I l’àmbit de la seva lluita, també és de base: primer la ciutat, després la comarca i finalment el país, un país que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Per que com diuen els de la CUP i fent també meves les seves paraules: “som terrassencs i terrassenques que, sense distinció d’origen, estimem Terrassa i pensem que actualment ens trobem en una cruïlla decisiva per al futur: esdevenir una ciutat equilibrada, que contingui el seu creixement, amb una vertebració social entre els barris i el centre, i que es faci amb la veu de la població, o bé tornar-se encara més una ciutat amb contorns difusos, fagocitada per la ‘Gran Barcelona’, autopistes i camps de Golf, sense vida cultural i sense espai per a l’oci popular. La pregunta és clau: volem una ciutat on el clientelisme sigui la norma en la vida política i associativa, una ciutat, en definitiva, que pertanyi a les constructores, als partits institucionals i que està d’esquena a les persones? No! Pretenem i cal canviar Terrassa, com un pas més cap el canvi dels Països Catalans”.
Entrar a la CUP no és cap travessa del desert. És cert que és una formació petita, però això no li treu que tingui un bon futur polític, sobretot per què, com diu el poeta, tot està per fer i tot és possible. I ara més que mai. La CUP no és petita, està creixent i ho està fent a tot arreu i s’està consolidant com a referent ineludible de l’esquerra en l’àmbit municipal per la seva nova manera de fer política, allunyada de la burocràcia, el servilisme i el professionalisme polític, per les seves aportacions valentes i d’aire fresc, per portar a la pràctica la teoria, per estendre la democràcia participativa, una democràcia real i no de paraules, pel seu compromís engrescador i veritable i sobretot, irrenunciable amb el país, la cultura, la llengua, el territori, la gent.
Així doncs, ara és aquest el projecte que cal consolidar i tirar endavant. Jo ja ho he fet i animo a tots els terrassencs i terrassenques a sumar-se, a integrar-se, en definitiva a lluitar per una millor ciutat i per un millor país, per un futur igualitari i lliure, nacionalment i socialment. Si lluitem podem perdre, però si no lluitem ja hem perdut. I nosaltres no perdrem. El nostre dia arribarà!
Publicat a la web de la CUP de Terrassa