El 3 de juny de 1979 durant la Jornada Internacional contra l'Energia Nuclear, convocada després de l'accident d’Harrisburg, va ser assassinada Gladys del Estal Ferreño a Tudela (Navarra), durant una manifestació antinuclear.

Gladys va ser assassinada pel guàrdia civil José Martínez Sales a Tudela , durant una manifestació antinuclear. L'assassí va ser jutjat el 14 de desembre de 1981 a Pamplona en un procés ple d'irregularitats, i condemnat a només un any i mig de presó, que no va arribar a complir, gairebé la mateixa pena que la d'un ecologista de Mallorca (un any de presó), l'únic delicte de la qual va ser col•locar una pancarta de protesta contra la mort de Gladys.

Gladys del Estal tenia 23 anys quan la van assassinar, vivia en el barri d’Eguia a Sant Sebastià, era programadora d'informàtica en una petita empresa i compaginava el seu treball amb els seus estudis de Químiques.

Gladys era militant ecologista. Pertanyia al Grup Ecologista d’Egia i als Comitès Antinuclears d'Euskadi,  i formava  part de l'equip d’activistes que recorria els pobles guipuscoans donant conferències sobre els riscos de l'energia nuclear. Va participar en l'organització de nombroses activitats ecologistes, com marxes ciclistes i manifestacions contra la central nuclear de Lemoniz.

Gladys va acudir a Tudela el 3 de juny a la marxar convocada pels Comitès Antinuclears per a participar en la "Jornada Internacional contra l'Energia Nuclear". La Guàrdia Civil va desviar als autobusos més de 40 kms del seu recorregut i posteriorment va irrompre violentament on se celebrava pacíficament l'acte antinuclear, que estava autoritzat. En una asseguda posterior, va ser copejada pel guàrdia civil José Martínez amb la seva arma, un fusell Z-70, i seguidament va sonar un tret que va provocar-li la mort. Gladys va arribar morta al centre hospitalari.

La protesta contra el seu assassinat va ser unànime i general, amb manifestacions i vagues en tot Euskadi i en altres zones de l'Estat. Gràcies a lluitadores com Gladys i a moltes altres persones va ser possible paralitzar els dos grups nuclears de Lemoniz, l’única central nuclear que ha estat aturada gràcies a la mobilització popular i la resistència.