Amb la publicació al Boletín Oficial del Estado (BOE) de la legalització del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el partit amb més presència i acció social al Principat va poder portar a terme la seva activitat legalment.

Un cop legalitzat va tenir un paper molt important en la política del Principat, amb una militància molt gran (40.000 afiliats el 1977) i una base electoral que li atorgà 8 diputats en les legislatives del 1977 i el 1979, més de 400 regidors —especialment al cinturó industrial de Barcelona— en les municipals del 1979 i 25 escons al Parlament de Catalunya del 1980.

El viratge reformista i la dependència al PCE van engolir el dinaimisme i els principis d'aquest partit comunista en els paranys de la Restauració borbònica i del règim del 78, i a esdevenir un apèndix d'Iniciativa per Catalunya (ICV).