El 2 de desembre de 1956 desembarca el Granma a les costes orientals de Cuba, encara que amb retard, el qual provoca que l'alçament coordinat amb Frank País, a Santiago de Cuba el 30 de novembre de 1956, no compleixi totalment els seus objectius de distreure les tropes de Batista per a la desembarcada del navili.
Perseguits els expedicionaris, sofreixen una derrota inicial en Alegria de Piadós que causa la dispersió dels 82 combatents, dels quals només n'arriben a la serralada de la Serra Mestra uns vint. Tanmateix, el gener de 1957 la guerrilla realitza seu primeres accions guerrilleres (El Combat de La Plata), amb ple èxit.
Durant tot l'any 1957 la guerrilla creix i s'enforteix, malgrat les accions ofensives de l'exèrcit enemic, expandint-se a tot el territori oriental a través de noves columnes guerrilleres i fronts, al mateix temps que creix també el combat a les ciutats, dut a terme principalment pels estudiants. Així mateix s'incrementa la repressió de la dictadura, que compta amb el ple suport dels Estats Units. Destacables aquest any són:
- L'Assalt al Palau Presidencial, el 13 de març, pel Directori Revolucionari.
- El Combat d'El Uvero, 28 de maig de 1957, que marca la majoria d'edat de la guerrilla.
- La creació de la segona columna de l'Exèrcit Rebel, la 4, comandada pel Che Guevara.
- La creació del II i III Fronts Orientals "Frank País", liderat per Raúl Castro i Juan Almeida, respectivament.
- L'assassinat de Frank País, el 30 de juliol de 1957.
- L'alçament del 5 de setembre, en la base naval de Cienfuegos: Marins i lluitadors clandestins prenen la ciutat per diverses hores, destruint el mite de la unitat monolítica de l'exèrcit del règim i resistint fins que la majoria cau combatent.
El 1958, es convoca a la Vaga General Revolucionària del 9 d'abril, que mal planificada, és sufocada pel govern, que, setmanes després, convençut de la debilitat de les forces revolucionàries, inicia una ofensiva general en la Serra Mestra per destruir a les guerrilles.
Per saber-ne més:
Revolució cubana (Wiquipèdia)