A finals de febrer de l’any 1951 s’inicià a Barcelona la coneguda popularment com "la vaga de tramvies", que s’originà en resposta a l’augment del preu dels bitllets.

El 25 de febrer, després de diverses manifestacions i actes de sabotatge, com les primeres barricades davant la Facultat de Medicina el dia anterior, es va publicar un primer avís oficial diaris com La Vanguardia Española en què s’amenaçava amb mesures repressives per garantir l’ordre imposat pel feixisme des de 1939. Durant aquests dies van ser detingudes diversos estudiants que propugnaven el boicot a l'augment de preus dels tramvies.

La població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. El dia 1 de març el boicot va arribar al punt àlgid de la vaga, que després d’aconseguir l’anul·lació de l’augment de preus dels bitllets, no tan sols prosseguí sinó que s’estengué a les empreses de la ciutat i dels altres centres industrials de Catalunya, on es paralitzà el treball.

Va ser també recolzada pels propietaris dels petits tallers i comerços que tancaren les seves portes, així com pels estudiants de la Universitat, i es convertí en una vaga general contra la carestia de la vida. Vaga que no finalitzà fins a mitjans de març, quan el nou governador, Felipe Acedo Colunga de malnom "la mula", amb la Guàrdia Civil que va portar de fora de Catalunya, emprengué una sagnant repressió, que provocà durs afrontaments, sent especialment violents els que tingueren lloc el dia 12 de març en què es produïren nombroses víctimes entre les quals hi hagué diversos morts.

Per saber-ne més:

 De la vaga de tramvies de 1951 a les vagues de 1962