El bombardeig de Xàtiva va ser perpetrat per l’aviació feixista italiana en el marc de la guerra d’agressió impulsada pels militars sublevats. L’atac, que tingué lloc el 12 de febrer de 1939, s’inscriu dins la intensificació dels bombardejos contra població civil al País Valencià en el tram final de la Guerra Civil, quan la derrota republicana ja era imminent i les defenses antiaèries estaven molt debilitades. En aquelles setmanes, l’aviació franquista, l’Aviazione Legionaria italiana i la Legió Còndor alemanya atacaren reiteradament ciutats com València, Gandia, Sagunt o Dénia. L’aviació italiana amb base a Mallorca es mostrà especialment activa; el dia anterior, 11 de febrer, ja havia bombardejat la població veïna de Manuel.

El 12 de febrer, cap a les 11.30 del matí, cinc avions italians aparegueren sobre el cel de Xàtiva i llançaren vint bombes de 250 quilos que impactaren de ple sobre l’estació i les cases del voltant. En aquell moment arribava un comboi militar amb soldats de la XLIX Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular que tornaven amb permís del front. L’atac provocà una autèntica massacre, amb escenes que els testimonis descriuen com d’una enorme brutalitat.

El balanç fou de 109 persones mortes —algunes de manera immediata i altres dies després als hospitals— i prop de 300 ferits, molts dels quals hagueren de ser traslladats també a Ontinyent davant el col·lapse sanitari de Xàtiva. Entre les víctimes hi havia majoritàriament soldats, però també civils, inclosos tres xiquets i catorze dones.

L’impacte emocional fou devastador. El temor a nous bombardejos s’estengué per la ciutat i part de la població es traslladà a les cases de camp del paratge de Bixquert, atès que els refugis antiaeris encara no estaven completament enllestits.

Des de finals dels anys noranta, Xàtiva ret homenatge anual a les víctimes a l’estació. L’any 2007 aquests actes culminaren amb la inauguració d’un monument commemoratiu, sufragat popularment i impulsat pel Consell de la Joventut de Xàtiva, obra de l’escultor Miquel Mollà.