La Primera República va tenir greus problemes per a consolidar-se degut a la desconfiança tant dels polítics com del poble, a més de les intervencions hostils dels grups reaccionaris. Les Juntes revolucionaries van destituir dels ajuntaments els monarquics, un dies en què sovintajaven els atacs dels carlins i dies en què els obrers sortien als carrers reivindicant les millores socials i quan a Catalunya es va proclamar l'Estat Català dins la República. Els frontaments entre unitaris i federalistes s'afegia a la guerra carlina tercera.

La República tingué 4 presidents en 1 any: Estanislau Figueras, Pi i Maragall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar.

El 3 de gener del 74 el general Pavía va dissoldre les corts i va lliurar el poder a Serrano i 11 mesos més tard, Arsenio Martínez Campos va arravatar-li el poder per atorgar-lo a Alfons XII, fill d’Isabel II.

Amb el cop d’estat de Pavía de 1874 es dissoldrien les associacions dependents de l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) i se’ls obliga a entrar en la clandestinitat fins que en 1881 el govern de Sagasta permetria la llibertat de reunió i associació.