En primer lloc, va parlar Joana Regueiro de Batasuna, que començà la seva intervenció fent un repàs històric de com s'havia desenvolupat aquesta lluita al seu país, especialment dins l'esquerra abertzale. A continuació, va remarcar que després d'aquestes experiències el repte de l'esquerra abertzale era socialitzar les reivindicacions de la lluita d'alliberament de gènere a tots els àmbits de lluita i de la societat, ja que el patriarcat, retroalimentat pel capitalisme, continua existint i, per tant, la desigualtat entre els homes i les dones no ha desaparegut. Va insistir també en el treball intern que cal dur a terme dins l'esquerra abertzale per visibilitzar i posar a debat els comportaments masclistes que existeixen al si de les diferents organitzacions d'aquest moviment.

En segon lloc, va prendre la paraula Helena Embade Pita, responsable de Nós-Unidade Popular, que va centrar la seva intervenció en quina era la pràctica actual de la seva organització en aquest àmbit. Per a Helena Embade, encara no hi ha possibilitats de crear una organització específica de dones dins l'àmbit de l'Esquerra Independentista gallega, raó per la qual, en la fase actual, la pràctica de Nós-Unidade Popular es centra en la Marxa Mundial de les Dones i en iniciatives de base com ara l'Assembleia de Mulheres do Condado. Va destacar també que són aquestes iniciatives de base les que poden permetre qüestionar el discurs i la pràctica institucional en l'àmbit de l'alliberament de gènere.

Finalment va intervenir Aitziber Pérez, que va exposar en la primera part de la seva intervenció les característiques de la tortura que pateixen les represaliades polítiques. A continuació va abordar la problemàtica de les presons, que, segons Aitziber Pérez, estan pensades pels homes i per als homes, per la qual cosa les represaliades polítiques afegeixen una càrrega suplementària a la seva condició de preses.

En el torn obert de preguntes, les intervencions es van centrar en el debat teòric sobre la lluita d'alliberament de gènere i com afectava a les organitzacions d'alliberament nacional o en problemàtiques com la prostitució o la maternitat dins la presó.

Després d'aquest torn obert de paraules, Elisabet Molina, que va presentar l'acte i va moderar el debat, va llegir el manifest de la Plataforma, amb què es va donar per acabat l'acte.

Per saber-ne més:

Presentació de la Plataforma Revolucionària 8 de març a Barcelona. Llibertat.cat 3.03.07

Actes de la Plataforma Revolucionària del 8 de març. Llibertat.cat 23.2.07

Activitats al Penedès al voltant del Dia de la Dona Treballadora. Llibertat.cat 1.03.07

(Tots els actes i el Manifest: "Lluita i treballa per una societat sense gèneres")