1977 Bomba a la revista El Papus per part d'un grup ultradretÓ

1977 Un grup ultradretà fa esclatar una bomba a la seu de la revista satírica El Papus a Barcelona, que provoca la mort del conserge i 17 ferits

20/09/1977 Tal dia com avui

La revista satírica El Papus va ser capdavantera en la lluita per la llibertat d’expressió. Nascuda el 1973, entre 1975 i 1976 va patir diversos segrestos governamentals per “escàndol públic”, així com suspensions, multes i dues dues suspensions que van durar mesos.

Paral.lelament a la repressió governativa els grups ultradretans actuaven al llarg de l’Estat amb total impunitant, quan no amb total col.laboració de les forces policials.

Un any abans, el març de 1976, havia estat segrestat i colpejat a Madrid el director de la revista El Doblón, i una bomba havia arribat per correu a la redacció de Cambio16.

El 20 de setembre de 1977 un desconegut va entregar un paquet al conserge d’Edicions Amaika de Barcelona,  Joan Peñalver, paquet que poc després va explosionar i va causar-li la mort i ferides a 17 persones.

Després del crim de la bomba a El Papus van ser detingudes diverses persones. L’atemptat l’havia reivindicat la Triple A (Triple Alianza Apostólica Anticomunista), grup terrorista amb connexions amb les dictadures sudamèricanes, la CIA i CESED (actual CNI) que també va realitzar molts atemptats contra refugiats bascos (hi ha la teoria que el militant d'ETA desaparegut Pertur va ser segrestat per neofeixistes italians de la Triple A i retingut a una masia propera a Barcelona). Però les investigacions posteriors van apuntar a l’autoria de la JEP (Juventud Española en Pie), amb connexions amb el feiximse italià, en un sumari que mai va acabar d’esclarir els entrellats i els autors d’aquest atemptat ultra. Entre els primers detinguts significaren Miguel Gómez Benet i Juan Bosch, coneguts ultres als quals se’ls va confiscar moltes armes, però que aviat sortiren en llibertat. Estaven vinculats a la Guardia de Franco, que sovint actuaven de força paral.lela en la repressió política (per exemple, agredint els manifestants de la Marxa per la Llibertat o atacant sindicalistes catalans).

Més de trenta anys després de l'atemptat es va estrenar un documental que va tenir problemes amb la policia i l'administració a l'hora de trobar informació sobre el cas. El que sí que es va poder saber és que l'explosiu utilitzat en l'atemptat del Papus va ser d'orígen militar. Similiar al que van fer servir els militars espanyols en l'assassinat d'Argala el 21 de desembre de 1978 (la bomba col·locada als baixos del seu cotxe va ser reivindicada pel Batallón Vasco Español (BVE).