El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i industrials contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde. Consistí a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que això fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre de 1899.

El Tancament de Caixes va ser una conseqüència de la crisi colonial de 1898, que va portar el govern espanyol a imposar uns pressupostos restrictius acompanyats d'una puja d'impostos per a compensar el dèficit. La protesta fou sobretot contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, amb uns tipus més alts a Barcelona que a Madrid.

La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatòria de la protesta. Es constituí una Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de més de cinquanta gremis de Barcelona. La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les contribucions.