1976- Sis miliants d'ETA i l'independentista català Carles García Solé es fuguen de l'illa de Yeu (Estat francès), on restaven confinats

Sis miliants d'ETA i l'independentista català Carles García Solé es fuguen de l'illa de Yeu (Estat francès), on restaven confinats

09/06/1976 Tal dia com avui

El 9 de juny de 1976 es va realitzar la fuga de l'illa de Yeu (Estat francès) dels militants d'ETA i de Carles García Solé. L'independentista català i alguns dels militants bascos havien aconseguit fugir de la presó de Segòvia mesos enrere. García Solé romania a la presó per la seva militància al Front d'Alliberament Català (FAC) i, tot i la mort física del dictador, encara restava empresonat. El mes de març de 1976 vint-i-nou presos polítics es van fugar de la presó de Segòvia, dels quals pocs arribarien a creuar la frontera administrativa i aconseguien passar a l'Estat francès, on alguns dels fugitius foren confinats a l'illa de Yeu. 

 

Tal com explica García Solé:

"Els quatre fugits, tres bascos i un català, un cop en terres franceses, vam anar a demanar a les autoritats el reconeixement de l'estatus de refugiat polític, tot pensant que ja havíem deixat els perills enrere. Però, a França, ens van detenir i, després de passar per la presó de la Santé de París, ens van confinar en una illa del nord de França anomenada Yeu.

He de dir que a l'illa no hi estàvem pas malament. Ens havien allotjat en un hotel i les despeses corrien a càrrec de l'administració francesa, però escapar-nos-en per tal de tornar a la lluita, que és el que desitjàvem, no era fàcil ja que constantment teníem una dotzena de gendarmes a tocar, nit i dia. A més de nosaltres quatre, a Yeu, hi havia també, confinats, set persones més, una bona part de la direcció d'ETA que, de feia temps, que intentaven també de fugir sense aconseguir-ho.

Un dia l'esquerra francesa va organitzar una concentració a l'illa en solidaritat amb nosaltres. Entre els concentrats hi havia un noi de nacionalitat francesa (Joan-Pere Le Bihan) però de mare mallorquina, per la qual cosa parlava català, que se sorprengué que entre els deportats n'hi hagués un de català. Això provocà que entre els dos s'iniciés una relació, avui dia convertida en amistat que perdura, que s'implicà en una operació que ens va permetre al cap d'una setmana de fer possible fugir-ne, tots onze, gràcies a la seva col·laboració, la d'ell i la d'altra gent que ell va aportar."

Per saber-ne més:

Carles García Soler i el nucli resistent del FAC