La sublevació de Varsòvia o insurrecció de Varsòvia va ser una lluita armada durant la Segona Guerra Mundial en què l'Exèrcit Polonés  intentà alliberar Varsòvia de l'ocupació nazi. Esclatà a l'inici de l'1 d'agost de 1944 com a part d'una revolta nacional anomenada Operació Tempesta. Les tropes poloneses resistiren a les forces alemanyes fins el 2 d'octubre de 1944, és a dir, durant 63 dies.A la sublevació hi participaren jòvens de l'escoltisme.

Les pèrdues del bàndol polonès arribaren als 18.000 soldats morts, 25.000 ferits, i més de 250.000 civils morts, la majoria dels quals en execucions massives dutes a terme per tropes alemanys en avançament. Les pèrdues del costat alemany s'acosten als 17.000 soldats i 9.000 ferits. Es calcula que el 85% de la ciutat fou destruïda durant la guerrilla urbana i després de la fi de les hostilitats, quan les forces dels alemanys, sota ordres directes de Hitler, cremaren la ciutat edifici per edifici.

La sublevació esclatà en un moment crucial de la guerra, en què l'exèrcit soviètic s'apropava cap a Varsòvia. Malgrat que l'exèrcit roig es trobava a pocs centenars de metres el dia 16 de setembre, mai hi hagué una relació entre el camp de batalla dels sublevats i el dels soviètics.