Les Tretze Roses és el nom que es va donar a un col·lectiu format per tretze noies, set d'elles menors d'edat, torturades i afusellades per la dictadura franquista poc després de la fi de la Guerra Civil Espanyola. Eren: Carmen Barrero Aguado, Martina Barroso Garcia, Blanca Brissac Vázquez, Pilar Bueno Ibáñez, Julia Conesa Conesa, Adelina García Casillas, Elena Gil Olaya, Virtudes González García, Ana López Gallego, Joaquina López Laffite, Dionisia Manzanero Salas, Victoria Muñoz García i Luisa Rodriguez de la Fuente.

Després de caure Madrid, les Joventuts Socialistes Unificades intentaren reorganitzar-se sota la direcció de José Peña Brea, de 21 anys. Però José Peña fou detingut per una delació i obligat, per la tortura, a donar els noms que sabia i a firmar una declaració preparada. Entre els denunciats hi havia les Tretze Roses, que foren arrestades i empresonades a la presó de dones de Las Ventas. Allà foren torturades en nombroses ocasions.

La matinada del 5 d'agost de 1939 foren afusellades a devora el cementiri de la Almudena de Madrid sense haver fet cap crim de sang i tan sols pel suposat delicte d'haver defensat la legalitat republicana des de les JSU i el PCE.

Aquest crim contra la humanitat mai ha estat investigat per l'Estat Espanyol. El periodista Carlos Fonseca va documentar aquesta història en el seu llibre Trece Rosas Rojas (Editorial Temas de Hoy, Madrid, 2004). Poc abans, l'escriptor Jésus Ferrero va ser un dels primers en recuperar l'episodi amb la novela Las Trece Rosas (Siruela, Madrid, 2003). L'episodi ha protagonitzat també diversos documentals i recentment un film sobre aquests fets.