Karl Adolf Eichmann (Solingen, 1906 - Jerusalem, 1962) fou un militar alemany, tinent coronel de les SS (Obersturmbannführer). Fou el responsable directe de la solució final principalment a Polònia i els transports de deportats als camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust.

El 1939 organitzà la deportació massiva dels jueus alemanys a ghettos habilitats a Polònia, i en 1942 se celebra la Conferència de Wannsee organitzada per Heydrich, en la qual es llança definitivament la anomenada Solució final. Eichmann, que participa en la conferència, queda encarregat de la logística de les deportacions cap als camps d'extermini. És l'artífex de la creació dels Judenräte, o consells jueus, que col·laboraven en les deportacions facilitant la identificació dels habitants dels ghettos. Això es feia confeccionant la llista de persones a deportar, inventariant els seus béns, etc.

El 1945, després de la caiguda del règim nazi, Eichmann fugí a Argentina per mitjà de l'organització ODESSA amb un passaport lliurat per la delegació de Gènova del Comitè Internacional de la Creu Roja l'1 de juny de 1950, que el reconeix com a Riccardo Klement, natural del Tirol del Sud, Itàlia, i de condició apàtrida. Amb aquest passaport rep el permís d'immigració atorgat pel consulat General de la República Argentina a Gènova. Sota la falsa identitat de "Ricardo Klement" viu a Buenos Aires una vida absolutament normal amb la seva família. No obstant això, en 1957 és descobert pels serveis secrets d'Israel (Mossad), que triguen dos anys a determinar la identitat del nazi, qui treballa com mecànic en una fàbrica.

L'1 de maig de 1960 un grup de "Nokmin" (Venjadors) de l'espionatge israelià inicien la "Operació Garibaldi" (batejada així pel nom del carrer on vivia Eichmann). Aquest equip dirigit per Rafael Eitan i coordinat per Peter Malkin, "especialista en segrests", inicià una vigilància durant gairebé dues setmanes, l'11 de maig de 1960 el segresten en ple carrer quan Eichmann arriba del treball i és enviat a Israel set dies més tard. Allí és sotmés a un polèmic i llarg judici que va finalitzar el 15 de desembre de 1961 i va ser condemnat a morir a la forca per Crims contra la Humanitat.