Pel que fa a la primera causa, només cal recordar que des que el passat 22 de març passat Euzkadi ta Askatasuna va declarar el seu alto el focpermanent, s'han produït 28 detencions de presumptes membres d'ETA, sis la setmana passada. A més, els aparells judicials del dos estats ocupants han continuat la seva tasca repressiva, com s'ha evidenciat en les sentències de l'Audiencia Nacional espanyola (per exemple, contra Iñaki de Juana Chaos o contra 18 joves del cas de les "detencions preventives") o les decisions del Juge d´Application des Peines, un tribunal especial que s'encarrega del seguiment de les condemnes relacionades amb el "terrorisme"  i, per tant, de concedir o no les llibertats condicionals.

Paral·lament a aquesta actuació repressiva, ni l'executiu espanyol, ni per descomptat el francès, no han mogut cap fitxa pel que fa a temes tansensibles com l'acostament de presos, les excarceracions o la legalitzacióde Batasuna. El PSOE fins i tot s'ha vantat públicament d'aquest immobilisme en comparar-se amb l'executiu d'Aznar, que sí va fer unes tímides passes en política penitenciària.

Quant a la segona causa, no cal dissociar-la de la primera, ja que, segons Batasuna, "la manca de voluntat política per adquirir compromisos polítics nítids per a la conformació d'una Mesa de diàleg polític resolutiu" va lligada a l'aposta repressiva dels estats, que pretén erosionar l'esquerra abertzale i, per tant, desnaturalitzar els "continguts de caràcter polític que inevitablement comporta un procés de negociació política resolutiva". 

Batasuna conclou la seva declaració afirmant que si es mantenen aquestes condicions és "inviable el procés de diàleg polític multilateral al PaísBasc" i  situant la responsabilitat en l'executiu espanyol, que que ha de modificar la seva "actitud i alterar substancialment aquestes condicions per construir un procés de solucions democràtiques al conflicte, mitjançant la via de la negociació política".