Amb l'entrada en vigor el Tractat de Schengen s'establia teòricament la lliure circulació de persones entre set països de la Unió Europea: Estat espanyol, Portugal, Estat francès, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya. L'acord de Schengen va ser firmat al juny del 1985 per cinc països, i la Convenció d'Aplicació de l'Acord, signada el 1990, no s'havia començat a aplicar fins temps després perquè encara no havia entrat en servei l'anomenat Sistema d'Informació Schengen (SIS). 

Amb el nom de Tractat de Schengen es coneix el conjunt dels convenis que estableixen i regulen circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea. El primer d'aquests acords fou signat a Schengen (Luxemburg) el 14 de juny de 1985 per la República Federal d'Alemanya, Estat francès, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. El 1990 tingué lloc una ampliació del tractat relativa a qüestions de seguretat i de coordinació policíaca entre els estats signants, així com a la immigració de tercers països. Als membres originals s'hi van adherir Itàlia (1990) —que no s'hi incorporà plenament fins el 1998— Estat Espanyol, Portugal (1991), Grècia (1992) i Àustria (1995). Després de l'entrada en vigor del tractat (1 de juliol de 1995), s'hi adheriren Dinamarca, Suècia i Finlàndia (1996), i Noruega i Islàndia obtingueren l'estatut d'estats associats. Tot i ser membres de la UE, la Gran Bretanya i Irlanda se n'han mantingut al marge.