La Llei de Jurisdiccions permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya.
La nit del 25 de novembre de 1905, un grup de militars van assaltar i cremar les redaccions del setmanari humorístic Cu-cut! i del diari La Veu de Catalunya, publicacions properes a la Lliga Regionalisa. L'acció era la resposta a la publicació d'una vinyeta humorística de Junceda, apareguda dos dies abans al Cu-cut!, en què es mofava de les derrotes de l'exèrcit a Àfrica.
De l'assalt als dos periòdics en sorgirà el moviment de la Solidaritat Catalana, però també la Llei de Jurisdiccions, legislació que posava sota jurisdicció militar (i no civil) qualsevol delicte contra l'exèrcit i els símbols espanyols.
L’aprovació de la Llei de Jurisdiccions el 23 de març de 1906, una llei d’excepció pensada per castigar delictes d’opinió, comesos contra la pàtria, la bandera i l’exèrcit espanyols, no va fer més que intensificar la repressió exercida contra el catalanisme. La Llei tenia aquests dos articles, entre d’altres:
“El español que tomara las armas contra la Patria bajo banderas enemigas o bajo las de quienes pugnaran por la independencia de una parte del territorio español, será castigado con la pena de cadena temporal en su grado máximo a muerte” (article 1).
“Los que de palabra, por escrito, por medio de la imprenta, grabado, estampas, alegorías, caricaturas, signos, gritos o alusiones, ultrajaren a la Nación, a su bandera, himno nacional u otro emblema de su representación, serán castigados con la pena de prisión correccional” (article 2).
Per saber-ne més:
