L'illa mallorquina de Sa Dragonera ha esdevengut un símbol de l'ecologisme i la conservació de la naturalesa, fins i tot més enllà de les nostres illes. El projecte d'urbanitzar Sa Dragonera va desencadenar una de les primeres campanyes ecologistes de tot l'Estat espanyol. La reivindicació popular aconseguí impedir-ne la urbanització i actualment Sa Dragonera és un parc natural.

L'ocupació de sa Dragonera pels joves dels grups "Terra i llibertat" i "Talaiot Corcat" inicià la denúncia pública dels plans urbanitzadors d'aquesta petita illa. Posteriorment, amb el suport del GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), s'hi va poder aturar la urbanització. Aquesta gran victòria de l'incipient moviment ecologista significà emperò la posterior demonització dels grups abans esmentats per part dels poders fàctics econòmics i grans propietaris de finques, que veien perillar els seus projectes especulatius. Això i tot la mobilització popular aconseguí aturar els plans per a destruir es Trenc, Mondragó, sa Canova d'Artà, Cala en Turqueta, Punta Amer, etc. En resum, va suposar l'inici de l'ampli moviment de consciència ecologista, amb les seves reivindicacions i manifestacions enmig del carrer. 

 Després de temptatives frustrades d'urbanització dels anys 1970 i 1980, sa Dragonera fou adquirida pel Consell de Mallorca el 1987; vuit anys després, el 1995, era declarada parc natural.