Un capítol apart mereix la referència a les sentències del Consell d'Estat francès de 29 de novembre de 2002, per les quals aquest òrgan judicial va anul·lar la integració de les escoles bretones Diwan a la xarxa pública, es va anul·lar l'ensenyament per immersió en el marc de l'escola pública i, de forma encara més sorprenent, també es va anul·lar el règim de les escoles públiques bilingües.

Els arguments legals emprats pel Consell d'Estat són, bàsicament, que segons l'article 2 de la Constitució francesa el francès és la llengua de la República i que, d'acord amb la llei Toubon, de 4 d'agost de 1994, i el Codi de l'Educació, el francès és la llengua de l'educació. Com a arguments extralegals, s'apunta pel Consell d'Estat que les disposicions anul·lades, al preveure l'ensenyament en les llengües regionals excedien del grau necessari per a l'ensenyament de les llengües regionals i això aniria en detriment de la llengua francesa. Encara que les sentències referides no afecten l'ensenyament immersiu dut a terme en escoles privades, constitueixen un greu precedent també per a La Bressola, ja que podrien posar en causa el finançament de La Bressola si s'arribés a l'anul·lació del conveni d'associació amb l'Estat.

Malgrat tot, sembla que existeix una certa voluntat del govern francès per resoldre la situació. França no ha ratificat la Carta de protecció de les llengües minoritàries i per la seva manca de respecte a les minories nacionals, avui, com li succeeix a Turquia, França no compliria els requisits mínim de respecte a la diversitat cultural i lingüística de les minories exigits per accedir a la Unió Europea. En aquest sentit, aquest evident i greu dèficit democràtic ha estat denunciat amb una resolució del Comitè Social de les Nacions Unides, per la qual s'insta a França a canviar la seva legislació en matèria lingüística. 

Extret de l'Assemblea General Ordinària de l'Associació d'amics de la Bressola (5 de febrer de 2003)