L'esfondrament del Carmel va ser un moviment de terres amb el resultat d'un esvoranc creat per accident en la construcció d'un túnel al barri del Carmel de Barcelona el 27 de gener de 2005. Va col·lapsar un túnel en les obres d'ampliació de la línia 5 del metro, i es va produir un gran esvoranc en superfície, de 35 metres de profunditat, motiu pel qual es va haver de desallotjar més de 1000 persones.

La construcció del túnel es feia per a l'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona i s'havia de fer servir com a cua de maniobres. El fet va conduir a una crisi social i política sobre la gestió de les obres, l'anomenada crisi del Carmel.

Crisi política del 3% i censura

També va tenir consequències polítiques: dies després el Partit Popular va presentar una moció de censura al president Pasqual Maragall, que no va arribar a votar-se per la retirada de la moció per part del mateix PP. Durant el debat parlamentari de la moció, però, Maragall va acusar el govern de CiU de rebre comissions il·legals de les constructores a canvi de contractar-les. Esclatava la crisi del 3%. A part de la investigació judicial per esclarir les responsabilitats de l'esfondrament, finalment, es va crear una comissió d'investigació, que va aprovar les seves conclusions el dia 25 de maig.

A nivell veïnal, les conseqüències directes van ser la creació del Partit Carmel-Partit Blau, per representar els veïns del Carmel a les eleccions, i la constitució de la plataforma AVE pel litoral, davant de la por a nous esvorancs al centre de la ciutat com a conseqüència de les obres del TGV.

Quant a la cobertura de la informació, es va posar de manifest les dificultats per realitzar la cobertura periodística del fet, ja que les diferents policies, que seguien consigners polítiques, van impedir l'accés a la zona afectada durant diversos dies. L'accés va ser limitat i les imatges i informacions sobre l'esfondrament va aparèixer filtrades i amb comptagotes.