Francesc Layret i Foix (Barcelona, 10 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català gran defensor del moviment obrer. Fill de família benestant, va haver d'utilitzar durant tota la seva vida crosses ja que en la seva infantesa es va veure afectat per una paràlisi. Va compartir aules amb Lluís Companys al Liceu Poliglot. Mes tard va cursar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres alhora a la Universitat de Barcelona.
El 1902 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana i en la de l'Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va redactar els estatuts. El 1905 va ingressar a Unió Republicana, partit pel qual va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Va participar en el departament d'Hisenda del consistori i va ser un dels promotors, el 1908, del pressupost de Cultura que dotava a la ciutat d'escoles municipals en els que l'ensenyament s'impartiria en català.
Va participar a Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà. El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republicà Català. L'òrgan d'expressió del partit era el diari La Lucha, fundat per Layret el 1916. El diari es caracteritzava per les seves campanyes en favor del republicanisme i el nacionalisme.
El 1919 va ser elegit Diputat al Congrés de Diputats per Sabadell. El 1920 el governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va realitzar una massiva detenció de militants del sindicat CNT, com Salvador Seguí, i entre els que es trobava Companys. En el moment en què Layret abandonava el seu domicili per interessar-se pels detinguts, va ser assassinat. Es va organitzar una vaga en protesta per la mort de Layret i el seu funeral es va convertir en un acte polític. Els assassins de Layret mai no van ser detinguts.
Francesc Layret neix a Barcelona el 1880 en una família acomodada gràcies a l’ofici de rellotger del pare. De petit pateix una paràlisi que el deixa minusvàlid, fet pel qual s’haurà d’ajudar de crosses tota la vida. Estudiant brillant, comparteix classe amb Lluís Companys, amb qui fa amistat, i cursa alhora els estudis de Dret i Filosofia i Lletres.
Convençut del paper que la cultura ha de tenir en l'alliberament de la classe obrera, funda l’Associació Escolar Republicana (1900) i l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1905). Escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Unió Republicana (1905), s'enfronta a la corrupció i treballa en crear una xarxa de biblioteques populars i escoles laiques.
L'any 1906 conflueix amb la Solidaritat Catalana, moviment unitari en resposta als fets del “Cu-cut” i la Llei de Jurisdiccions (1906). Quan es disgrega, impulsa la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la que se'n separa en desacord amb el pacte per presentar-se amb els radicals de Lerroux (1914). Llavors impulsa el Bloc Republicà Autonomista (1915), que s’acaba integrant al Partit Republicà Català (1917). Tot plegat, malgrat el joc de sigles, confluències i ruptures, Layret es manté coherent a les idees republicanes, obreristes i catalanistes. Alhora, treballa com a advocat laboralista defensant els treballadors.
L’any 1919 és escollit diputat a les Corts espanyoles, on critica la Guerra del Rif i la repressió dels sindicats. Admirador de la Revolució Russa, proposa adherir el PRC a la Internacional comunista, opció que no és ben acollida per una part dels militants del partit. En plena eclosió del pistolerisme, quan pistolers de la patronal eliminen líders sindicals i pistolers anarquistes atempten contra les autoritats, sosté que l’obrerisme ha de bastir una gran plataforma política parlamentària i abandonar la via violenta.
L'any 1920, Martínez Anido és designat governador civil i mana detenir i deportar una trentena de dirigents sindicalistes a Maó. La tarda del 30 de novembre, quan Layret surt del seu domicili al c/Balmes, 26 per intercedir per Companys, que ha estat detingut, és assassinat a trets per uns pistolers.