L'arribada de la notícia de la proclamació de la Primera República espanyola a la capital catalana va implicar que els federals anomenats intransigents comencessin a pressionar la Diputació perquè es proclamés l'Estat Català i si'iniciés un procés de transformació de l'estat en una veritable federació.

La corporació provincial es trobava controlada pels republicanofederals, però el capità general de Catalunya Eugenio Gaminde, conjuntament amb altres càrrecs militars, preparaven un pronunciament monàrquic per coronar Alfons XII com a futur rei. Aquest militar s'havia destacat per haver reprimit violentament els federals intransigents els anys 1868 i 1870, i en va ser el responsable de la presa a l'assalt a la Campana de Gràcia per la revolta contra les quintes.

En aquest context els republicanofederals barcelonins van mobilitzar-se i van negociar amb oficials de baixa graduació, els quals es van aliar amb els federals intransigents per rebel.lar-se als seus superors i declarar-se partidaris de la República. Finalment algunes unitats s'hi van rebel.lar i tot seguit una comissió en nom de la representació del poble de Barcelona i els soldats van sol.licitar a la Diputació provincial que es constituís en Convenció de l'Estat de Catalunya. La proposta no va reeixir, però s'inicià un perióde en què els federals barcelonins intentaren reiteradament proclamar l'Estat Català i iniciar un procés que transformés l'Estat en una federació descentralitzada.