Afganistan, un país de nou en guerra

L’OTAN sol.licita reforços davant la resistència dels talibans

 

Paral.lelament a les dificultats que els Estats Units i els seus aliats tenen per eliminar la resistència a l’Iraq, al llarg de les darreres setmanes, a l’Afganistan, els talibans s’estan mostrant cada cop més bel.licosos i fins i tot més agosarats en la seva lluita. Tant és així que els militars occidentals han constatat un canvi en la lluita guerrillera: de realitzar la típica estratègia de picar i desaparèixer ràpidament (hit and run), s’ha passat a consolidar línies de defensa i atrinxerar-se en el territori.

25/09/2006 17:16 Internacional
125px flag of afghanistan.svg 125px flag of afghanistan.svg

Això els fa vulnerables als atacs aeris i l’artilleria, però també obliga al combat a curta distància, amb la infanteria, fet que fa incrementar el perill de baixes per part de les forces atacants. I és precisament això el que volen provocar, possiblement pensant que un augment sobtat de baixes portarà a l’opinió pública dels països afectats, a pressionar llurs governs per forçar la retirada dels contingents militars.

El fet cert, però, és les províncies del sudoest, majoritàriament habitades per paixtuns i frontereres amb el Pakistan, s’han convertit en un autèntic vesper. Principalment aquest és el cas de la província de Kandahar, on des del 2 de setembre es porta a terme una ofensiva, l’Operació Medusa, que ja ha costat als aliats, un nombre important de baixes i que ja ha motivat que la pròpia OTAN demani més soldats als seus estats membres.

Les raons que s’han donat per explicar aquest renaixement dels Talibans han estat diverses, i polèmiques. Per una banda, el fet que, més enllà de les grans ciutats, la reconstrucció del país encara no ha començat, fa que a les zones rurals es torni a la pràctica del cultiu d’opi. En un informe recent, l'ONU alertava sobre aquesta realitat, i de fet s’ha constatat que els Talibans en treuen profit, tot i que quan governaven, la van reprimir severament.

Una altra raó que s’ha esmentat, és el fet que una part significativa de la classe política afganesa que dóna suport al nou règim derivat de la invasió americana, està format per veritables “senyors de la guerra”, que no només tenen exèrcits o milicies particulars, sinó que també treuen profit del comerç de l’opi i d’altres productes estratègics. Aquest fet qüestiona seriosament la legitimitat del president Hamid Karzai, l’autoritat del qual sembla que s’acaba tot just als afores de la capital..

A més, cal tenir en compte els fets que estan passant als territoris pakistanesos fronterers. Concretament, a la regió del Waziristan, recentment, el govern d’Islamabad ha acceptat signar un acord amb les tribus autòctones, en virtut del qual es posava fi a dos anys de guerra i es reconeixia l’anomenat Emirat Islàmic de Waziristan. Segons alguns analistes, l’Emirat és declaradament solidari amb la lluita dels Talibans a l’altra banda de la frontera i fins i tot es considera un refugi per a militants i dirigents d’Al-Qaeda.

En definitiva, doncs, l’anomenada Guerra al Terror desenvolupada per George Bush, sembla cada cop més encallada: a l’Iraq, però també a l’Afganistan.

Josep Sort,