El documental

Llibertat.cat va néixer el 4 de novembre de 2006 per donar a l'independentisme d'esquerres un espai de difusió i opinió, però també de memòria històrica.

Al llarg d'aquests anys, aquest mitjà ha fet una tasca important de recuperació de la memòria històrica de l'independentisme català, a través de notícies diàries i d'una secció expressa que porta el mateix nom, per poder així entendre el present i combatre el silenciament del discurs i mitjans oficials.

Llibertat.cat ha encetat aquest any una nova etapa marcada per la presentació d'una nova pàgina web, renovada gràficament, totalment integrada a les noves eines i adaptada al llenguatge multimèdia. Una etapa que el portal ha posat en marxa coincidint amb el 5è aniversari de naixement d’aquest mitjà informatiu, que al llarg dels anys ha anat creixent fins a consolidar-se com un altaveu de referència per al moviment independentista dels Països Catalans.

El 4 de novembre del 2006 naixia Llibertat.cat, concebut com a tal amb el precedent de Llibertat.com, el primer fòrum independentista que hi hagué a la xarxa. La data no era gratuïta; l’equip fundador la va fer coincidir expressament amb la manifestació de Perpinyà -en el marc de la Diada de la Catalunya Nord- per presentar ja de bones a primeres la línia de clara vocació nacional que seguiria aquest espai web des de llavors. El marc nacional era un tret indiscutible del projecte informatiu, i així ho ha demostrat d’aleshores ençà.

Una data, el 7 de novembre, que passa ben desapercebuda per molts sectors del nostre país. Llibertat.cat ja ho sabia, però és que aquesta era la seva carta de presentació: nodrir-se d’allò que passa desapercebut, que no interessa i que no gaudeix del vistiplau dels circuits oficials; per incòmode, perquè no toca. En això s’ha basat la tasca d’aquest mitjà, i així ho corrobora la seva trajectòria. Llibertat.cat diu allò que a voltes no es vol sentir i toca allò que a voltes s’intenta ocultar. Per això aquest any centrarà els seus esforços en recordar el 20è aniversari de l'Operació Garzón.

Zeba Produccions és una productora creada al juny del 2005 i establerta a la Garrotxa i al Ripollès. En tot aquest temps ha realitzat diversos productes audiovisuals, però sobretot s’ha especialitzat en els documentals.

Terra Lliure, punt final i La Crida, història d’una resposta són dos documentals coproduïts conjuntament amb Televisió de Catalunya i que es van emetre el 2007 i el 2011, respectivament. L’últim documental realitzat és La Sardana, dansa nacional de Catalunya?, una coproducció amb Amunt Produccions i que també està previst que s’emeti per Televisió de Catalunya.

A part d’aquests projectes també se n’han pogut veure d’altres més locals, com tres documentals sobre la Guerra Civil a les poblacions d’Olot, Ripoll i la Vall de Bianya o la docuficció El General Moragues, l’heroi oblidat. Actualment s’estan preparant altres documentals, com L’obsessió, que pretén entendre la mentalitat de dos dels millors escaladors catalans que practiquen aquesta activitat portada a l’extrem.

A part dels documentals, però, Zeba Produccions també ha elaborat el DVD Sempremés, del grup Brams, premi Enderrock al millor DVD musical l’any 2005; la realització audiovisual de l’Ésdansa, el festival internacional de música i dansa de les Preses des de fa sis anys; el vídeo corporatiu del Grup Bonpreu l’any 2009; el programa per XTVL Endansa, i Saps què diuen de..., premi MAC projecte l’any 2006, entre d’altres.

Aquest any, coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat, amb el suport d'entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària, vol posar en marxa el documental Operació Garzón contra l'independentisme català per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics.

Creiem que enmig de tota la febre d'aniversari que patirem, cal ser rigorosos i recordar la cara més oculta dels Jocs, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català. Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada.

El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver partit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat del detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s'han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.

Tindrem informació d'arreu que ens recordarà l'efemèride, amb pàgines de diaris i programes a la ràdio i a la televisió lloant la celebració dels Jocs a Barcelona.

Per això, cal un documental.
Un documental que recordi l'altra cara de les Olimpíades del 92.
Que recordi el moviment de protesta contra Barcelona 92.
Que recordi el desplegament militar que hi va haver arreu del país.
Que recordi l'actuació de Baltasar Garzón.
Que denunciï l'ús i la pervivència de la tortura com un sistema de destrucció dels detinguts.
Que doni veu als independentistes que van patir la seva actuació i que de ben segur no en tindran als espais oficials.