'Hi ha més garanties del vot a les consultes sobre la independència que a la de la Diagonal'

Entrevista a Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF. Publicat a directe!cat el 12 de maig de 2010.

El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i membre dela Junta Electoral Central de 2004 a 2008, Ferran Requejo, considera que l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat la consulta sobre la Diagonal de forma 'barroera' i 'com si fossin aficionats'. Tot i admetre que en virtut de la Carta Municipal el consistori pot defensar l'opció de fer un marc legal a mida per a la consulta creu que la normativa té 'bastants forats que desprestigien la consulta'. 'No veig garanties jurídiques de control', afirma criticant que la Mesa de Seguiment no tingui 'ni força jurídica ni capacitat tècnica' per actuar com a Junta Electoral. En l'entrevista a directe!cat, Requejo posa de manifest que a les consultes sobre la independència de Catalunya, organitzades per la societat civil, hi ha 'més garanties de vot' que a la consulta de la Diagonal.

Es pot considerar que la consulta sobre la Diagonal de Barcelona està dins de la legalitat?
El marc legal de la consulta és un aspecte que ha estat criticat perquè hi ha qui considera que no s'ajusta a la normativa electoral espanyola. Tot i això, l'Ajuntament té raons per defensar, per la carta municipal, el seu dret a tenir un marc legal propi.

Quins dubtes planteja el marc fixat per l'Ajuntament?
L'Ajuntament té dret a regular un marc propi, l'altra qüestió és analitzar com és aquesta normativa. Considero que té bastants forats que desprestigien la consulta. Principalment no hi ha una regulació clara de com ha de ser la campanya institucional que hauria de ser exquisidament neutra, purament informativa i sense decantar-se per cap opció, i després hi hauria d'haver la campanya del govern i/o dels partits. En aquest cas hi ha hagut una confusió total entre la campanya institucional i la del govern i els partits. En unes eleccions això s'ha de respectar de forma escrupolosa. A més no veig garanties jurídiques de control del vot. Quan es donin a conèixer els resultats quines garanties podrà donar la comissió electoral? Més quan s'ha utilitzat el vot electrònic, que alguns estats han prohibit expressament per ser un sistema opac.

Quines diferències hi hauria si la consulta s'hagués dut a terme a través de la normativa de referèndums?
No hi hauria vot electrònic, que no està contemplat i hi hauria fiabilitat en els resultats. Hi hauria una Junta Electoral i estarien previstos quins són els mecanismes de reclamació. La voluntat d'amagar una opció en la campanya institucional en unes eleccions és de denúncia davant la Junta Electoral, és un tema molt seriós, veurem què fa la Mesa.

Es pot considerar que la Mesa de Seguiment i Garanties actua com una Junta Electoral?
La Mesa no té ni força jurídica ni capacitat tècnica. S'ha fet tot plegat d'una forma molt demagògica i és molt opac com es comprova.

L'Ajuntament pot utilitzar el cens electoral un cop fa la consulta a través d'aquest marc legal propi?
De fet no utilitzen el cens electoral sinó l'empadronament, que només implica ser resident. Aquesta utilització de les dades pot violentar. Jo crec que no és encertada la decisió d'utilitzar l'empadronament, que s'hauria d'haver utilitzat el cens perquè tens una mica més de garantia que les persones amb dret de vot tenen un mínim d'integració en la comunitat, tot i que considero que aquest és un tema secundari.

A què creu respon aquesta voluntat de fer la consulta amb una normativa pròpia i no seguir la que està establerta?
Crec que l'Ajuntament no està a l'alçada del projecte de participació ciutadana que es volia fer. Em sembla una consulta organitzada de forma infantil i barroera, ho han fet com si fossin aficionats. HI veig una operació de l'equip de govern que, a prop de les eleccions, es vol marcar un tanto electoral a favor del vot popular. Em sembla que després de tants anys d'experiència de govern es podria haver regulat millor.

Quines creu que són les garanties del procés en relació amb les consultes sobre la independència, que han estat molt criticades des d'alguns sectors.
Les consultes sobre la independència no tenen repercussió legal i això pot haver frenat moltes persones a participar-hi però hi ha més garantia de vot a les consultes que no pas a la consulta sobre la Diagonal. Aquesta consulta han dit que serà vinculant, però no han explicat quin és el mínim de participació per portar-ho a la pràctica. Si hi ha una participació del 10 o el 15%, quin suport pot tenir l'opció guanyadora, d'un 9%? Això deslegitima el procés, és tot molt agafat pels pèls. Sembla que allò important és participar, com a les Olimpíades, i això és molt decebedor.

Quines conseqüències tindria que guanyés l'opció C?
Significaria que el referèndum ha fracassat, però sospito que no guanyarà. Si guanyés la C només significa que guanya l'opció de no fer ni la A ni la B, però després l'Ajuntament pot fer el que vulgui i plantejar una alternativa. A mi ja m'estaria bé perquè no es mereixen que surti ni la A ni la B, només que llavors ens haurem gastat uns diners que difícilment podran ser justificats.

Maite Aguilera