Documentació
Consideracions per Cecilia Vergnano
Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.
Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.
Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.
 Aquest text, Publicat a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.
 La
polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes
nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.
Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a
l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a
dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls
identitari cap a la seva consideració com una nació.
|
Localitzat el cos de l'independentista basc Jon Anza en un dipòsit de cadàvers a Tolosa
|
|
|
|
 Jon Anza va desaparèixer el 18 d'abril de 2009. Aquest dia, a les 7.00
del matí, va agafar un tren en l'estació de Baiona.
La filtració sobre l'aparició del cadàver de Jon Anza ha saltat sobre
les 18.45 de la mà de la cadena France3 que, citant fonts policials, ha
difós que el cos del militant basc estaria en un dipòsit de cadavèrs de Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i
que "ha estat identificat ara"
El moviment pro amnistia ha indicat que la Policia francesa ha
telefonat a la família de Jon Anza a les 17.30 de la tarda per a
informar-li que un cadàver que es troba en dipòsit de cadàver de Tolosa
podria ser el del militant basc a l'haver diversos elements
coincidents, però li ha traslladat que fins que concloguin totes les
proves no es podrà confirmar si es tracta del cos Anza o no.
Pel que
sembla, ho aclariran demà. La filtració sobre l'aparició del cadàver de
Jon Anza ha saltat sobre les 18.45 de la mà de la cadena France3 que,
citant fonts policials, ha difós que el cos del militant basc estaria
en una morgue de Toulouse i que "ha estat identificat ara". D'acord amb
aquesta cadena, el donostiarra va ser trobat sense coneixement en un
carrer de la cabdal occitana i va ser conduït a un hospital, on hauria
mort una setmana després. Per tant, duria onze mesos en un dipòsit de
cadàvers, sense ser identificat.
Jon Anza va desaparèixer el 18 d'abril
de 2009. Aquest dia, a les 7.00 del matí, va agafar un tren en
l'estació de Baiona amb arribada a les 10.36 a la citada ciutat. Des
del moment en el qual va pujar a aquest tren, els seus familiars no van
tenir més notícies seves. Poc després que la seva família fes pública
la desaparició, ETA va informar que el donostiarra era militant de
l'organització armada i va revelar que el mateix dia de la seva
desaparició havien concertat una cita.
El 23 de maig, un grup de
familiars i amics va realitzar amb tren el trajecte que el donostiarra
tenia previst realitzar aquell dia, amb l'objectiu de recaptar
qualsevol dada que pogués ajudar a esclarir què és el que havia pogut
succeir-li. A l'arribar A Tolosa, es van dividir en diversos grups i
van pentinar la ciutat i van col·locar cartells i pasquins per
onsevulla per a donar amb el parador d'Anza. La investigació de la
desaparició va recaure en la fiscal de Baiona, Anne Kayannakis, qui
reiteradament ha indicat que ha posat tots els mitjans necessaris per a
esclarir el succeït al militant basc.
Segons la fiscal, la Policia ha
verificat "les fitxes de recerca nacionals i internacionals" del Fitxer
de Persones Desaparegudes. Totes les gendarmerías i comissaries de
l'Estat francès van rebre una circular amb les dades d'Anza i els
detalls de la seva desaparició, i també mantenen la vigilància sobre
bancs, serveis sanitaris i mitjos de transport.
Per saber-ne més:
|
|
L'Anàlisi
|
Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.
Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?
|
|
Llegeix més...
|
|
Entrevista
|
 Torrent
1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les
injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat,
maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de
l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt
a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i
pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del
seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de
fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé,
sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i
fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada
amb sensacions i idees innovadores.
(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita
(portaveu d' IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,
i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El
Talp. L'article recupera la figura del militant Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari ( PCP, anteriorment E stat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
