Si més no, es comentava aquí i allà, la desgavellada proposta servirà per obrir un debat, el de la inserció laboral dels joves i els contractes escombraries. Però han vist que s'obrís? Perquè si va obrir en algun moment algú ha corregut per tancar de nou. Deia dimecres a la nit el conservador Carlos Mendo al programa Hora 25 de la Cadena Ser que la de la patronal era "almenys una proposta", i que seria per als afectats per ella "millor que estar a l'atur". És clar, a un li entraven marejos només d'escoltar semblant aprovació a la introducció d'una mesura que situaria als treballadors més a prop de la semiesclavitud.
Però a Mendo no li faltava una part de raó. Perquè ni el govern ni els sindicats majoritaris estan posant sobre la taula mesures contràries. Dèiem que un contracte com el que proposava la CEOE s'acosta als treballadors, i no només als joves, a la semiesclavitud, ja que la introducció institucionalitzada d'una força de treball-els joves-a un preu ridícul, no només perjudicaria als joves , sinó també als adults, que perdrien els seus treballs o es veurien obligats a rebaixar els seus salaris per afrontar la competència d'aquesta nova mà d'obra a preu de saldo. El pitjor és que, encara que no institucionalitzada, aquesta mà d'obra barata (tot i que menys que si s'aprovés un contracte com el insinuat per la CEOE) ja existeix. Es tracta de tota aquesta legió de joves treballadors que des de fa lustres només han aconseguit accedir al mercat laboral mitjançant beques i contractes de pràctiques sobre els quals l'administració pública no exerceix cap tipus de control. Empreses públiques i privades substitueixen treballadors per joves en pràctiques que, haurien d'anar simplement a aprendre, i acaben realitzant funcions de professionals. I s'empalmen les beques, i els contractes en pràctiques, fins que el jove explotat es farta i arriba un altre nou a substituir-lo.
Per què no es posa límit a aquest forat negre del sistema? Per què les universitats no vigilen que els seus alumnes no vagin a substituir una plaça laboral sinó a aprendre? Per què es permet que un mateix alumne realitzi més d'una pràctica o beca a un lloc de similars característiques? Per què tampoc ho vigilen les autoritats? Per què no es limita per llei el nombre de contractes en pràctiques que pot oferir una empresa a diferents persones sense fer un contracte fix o indefinit? I per què, en lloc de posar el crit al cel, no prenen cartes en l'assumpte sindicats majoritaris i govern socialista? A qui no volen molestar, si resulta evident que de prendre mesures tan senzilles com aquestes milloraria el mercat laboral?
