Documentació
Consideracions per Cecilia Vergnano
Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.
Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.
Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.
 Aquest text, Publicat a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.
 La
polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes
nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.
Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a
l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a
dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls
identitari cap a la seva consideració com una nació.
|
La CUP destaca la importància del 28F i felicita al poble català per la jornada
|
|
|
 Segons la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), les consultes populars celebrades avui a 80 municipis del Principat han estat un èxit. Malgrat el boicot mediàtic que aquest cop la patit la convocatòria, la participació registrada no ha estat menyspreable .
Per a la formació independentista "un cop més, el poble català ha estat a l'alçada de les circumstàncies, en un dels exercicis d'autoorganització popular mai vistos en aquest país".
Segons la CUP, el fet que 300.000 persones hagin tornat ser cridades per pronunciar-se sobre el futur del país, és ja és un èxit en si mateix. A més, destaquen molt especialment que el dret a vot s'hagi estès a actors polítics que fins ara havien vist vetada la seva participació política; la població nouvinguda i els joves entre 16 i 18 anys.
Segons Aina Barahona, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP: "Els referèndums demostren que els i les independentistes d'aquest país volem un país realment lliure: on tota la ciutadania tingui igualtat de condicions, jurídiques i socioeconòmiques, per a desenvolupar-se amb llibertat. El projecte de la independència, en aquest sentit, és especialment beneficiós per a les classes populars, per aquelles persones que avui tenen cap o pocs drets". En al·lusió als recents brots xenòfobs de Salt, Barahona ha declarat que "Cal treballar per una societat integradora, on ningú sigui l'ase dels cops, perquè tothom es pugui situar en peu d'igualtat".
En aquesta jornada, la CUP ha estat col·laborant en la celebració de consultes en municipis com El Vendrell, Molins de Rei o Vilassar de Mar.
28F: Seguiment minut a minut
28F - Resultats poble a poble - Comparativa amb vot estatutari 2006 LACCENT.CAT
|
|
L'Anàlisi
|
Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.
Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?
|
|
Llegeix més...
|
|
Entrevista
|
 Torrent
1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les
injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat,
maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de
l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt
a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i
pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del
seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de
fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé,
sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i
fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada
amb sensacions i idees innovadores.
(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita
(portaveu d' IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,
i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El
Talp. L'article recupera la figura del militant Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari ( PCP, anteriorment E stat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
