El TSJC anul·la el Pla Parcial i la urbanització del Castell de Sentmenat

El passat 1 de desembre, notificada el 15 de gener i feta ferma el 8 de febrer, la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emetia la sentència 1117 en el recurs d'apel·lació 305/07 contra la sentència 258/07 del Jutjat Contenciós Administratiu número 12. La sentència estima íntegrament el recurs d'apel·lació presentat per l'ADENC contra la sentència emesa en primera instància, de manera que l'anul·lació directa del projecte de reparcel·lació i indirecta del Pla Parcial el Castell de Sentmenat esdevenen les conseqüències derivades. La sentència no es pot recórrer.

Aquest contenciós administratiu i el recurs provenen d'una llarga campanya en contra de la urbanització de la plana del castell de Sentmenat, iniciada l'any 2000 per un grup de persones que més tard es constituiria com a GEPS (Gent que Estima el Poble de Sentmenat). Malgrat que des del primer moment el GEPS va qüestionar la plena legalitat de la tramitació del pla parcial el Castell (diferències d'edificabilitat i superfície amb el Pla General d'Ordenació Urbanística de Sentmenat, manca de protecció d'elements arquitectònics catalogats, desplaçament d'una reserva urbanística viària), ni l'equip de govern de Sentmenat (PSC i ICV) ni el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (tant el conseller com la Direcció General d'Urbanisme) van escoltar les demandes ni al·legacions formulades. Fou el 2005, després que el Ple de l'ajuntament de Sentmenat desestimés unes al·legacions al projecte de reparcel·lació que l'ADENC, d'acord amb els membres del GEPS, interposà aquest contenciós administratiu.

Ara el TSJC dóna la raó a GEPS i ADENC. Ambdues entitats impulsarem l'execució de la sentència en el cas que l'ajuntament de Sentmenat no la compleixi. Així mateix, demanarem l'anul·lació de les llicències d'obres atorgades en l'àmbit de la plana del Castell i previndrem l'ajuntament d'atorgar-ne de noves.

GEPS i ADENC volem aclarir expressament que la sentència no obliga a l'ajuntament a tramitar de nou el Pla Parcial i el projecte de reparcel·lació (és el promotor que hauria d'iniciar els tràmits de nou), i que l'ajuntament no té cap mena de responsabilitat patrimonial derivada d'aquesta anul·lació. Ara com ara el promotor no pot demanar noves llicències d'obres ni tan sols continuar la construcció d'habitatges que ja havia iniciat. No oblidem que en el cas que el promotor iniciés de nou la tramitació del Pla Parcial, caldria resoldre algunes contradiccions que hi ha en l'àmbit, edificabilitat i densitat d'habitatges en el Pla General d'Ordenació Urbanística de Sentmenat, i adaptar el Pla Parcial a les obligacions derivades de la legislació urbanística i ambiental.

Ara és qüestió de voluntat política de l'actual govern de Sentmenat que s'esborri per sempre la urbanització d'aquest àmbit, un projecte urbanístic desmesurat i fora de lloc que no té en compte el patrimoni natural i històric vallesà.

GEPS i ADENC esperem que els membres de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de Sentmenat (format per regidors del PSC i ICV, i en especial els anteriors alcalde i regidor d'urbanisme, Srs Josep Vilaró i Jaume Verneda respectivament), el Síndic de Greuges, Sr. Rafael Ribó, la Direcció general d'Urbanisme (amb els seus directors ,Sr. Joan Llort -anterior- i Sr. Pere Solà -actual-), i el mateix Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Sr. Joaquim Nadal, recordin les demandes que els vàrem formular (sigui en cartes, sigui en entrevistes, sigui amb documents administratius) i les respostes que ens varen donar. Després de la sentència alguna rectificació pública els honoraria en el càrrec que ostenten o van ostentar.

Convé destacar que l'oposició a la transformació urbanística de la plana del Castell ha estat liderada pels membres del GEPS, els quals sempre han posat per davant la protecció del patrimoni històric, paisatgístic, i agronatural de Sentmenat. Però aquesta oposició, que ha passat per accions de mobilització, accions administratives i accions contencioses, ha tingut un ampli suport de molts sentmenatencs i sentmenatenques, fins al punt que sense el seu suport econòmic anònim no hagués estat possible presentar i guanyar aquest contenciós administratiu. GEPS i ADENC volen reconèixer públicament aquest suport rebut i que encara han de rebre per fer front a les despeses de la defensa jurídica.

GEPS i ADENC no volen estar-se de preguntar-se, públicament i retòrica, quina societat i país estem construint si per defensar el nostre patrimoni (històric, cultural, territorial, paisatgístic, ambiental) cal que la societat civil faci front a certes inèrcies instal·lades en les administracions.
Per tornar el castell de Sentmenat a la població que ha estat sotmesa a un règim feudal fins a l'actualitat, era necessari atorgar edificabilitat al seu propietari?
La propietat del castell no hauria de contribuir a les obres de rehabilitació d'un edifici catalogat com Bé Cultural d'Interès Nacional i que ha tingut abandonat esperant la seva cessió a l'ajuntament?
El canvi de classificació de sòl que impulsen els ens locals ha de ser la principal font de finançament i de dotacions de serveis dels municipis?
Quan un promotor urbanístic desplaça una reserva viària o esborra elements arquitectònics patrimonials d'un plànol, quins interessos defensen algunes direccions generals? Els públics?
Com és que la societat civil ha d'interposar i pagar un recurs contenciós administratiu per defensar un bé comú? Quins mecanismes no funcionen en el nostre sistema de garanties?

Massa preguntes per trobar respostes en aquesta resolució judicial, tot i que algunes trobarien resposta en aquest conflicte. Probablement, i per mirar cap al futur amb optimisme, cal que administracions i societat civil reprenguin la defensa de l'interès públic amb major transparència i corresponsabilitat.