Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Tarragona es comença a organitzar per tirar endavant una consulta
diumenge, 07 febrer 2010
Tarragona inicia el seu camí cap a la consulta democràtica sobre la independència dels Països Catalans
El grup promotor de Tarragona Decideix
anuncia la reunió constitutiva de la Plataforma Tarragona Decideix [manifest] que
organitzarà, si les condicions ho permeten, el procés democràtic i
participatiu que s'està duent a terme nacionalment per definir la
voluntat del poble català sobre el seu futur en relació a
l'autodeterminació.
Diverses persones, tant organitzades en col·lectius socials com individuals, van començar a formar el grup promotor que volia iniciar un procés perquè Tarragona també tingués una consulta sobre la independència dels Països Catalans, tal com està passant arreu. Així, fa un mes que aquests s'han anat reunint i han definit l'estratègia a seguir per dur-la a terme.
La voluntat democràtica, entesa com a participació de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes (aquesta consulta permet votar els majors de setze anys empadronats al municipi, inclosos els nous catalans vinguts d'altres Estats), ha unit aquesta gent que, a partir de dijous, dia en què se celebrarà la reunió constitutiva de la plataforma, es posarà a disposició de tota la gent de Tarragona que vulgui participar-hi.
Per tant, en aquesta reunió, programada per al proper dijous dia onze de febrer a dos quarts de vuit del vespre al número catorze del carrer major (serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació), es presentarà la iniciativa als assistents, com l'han plantejada i, seguidament, es deixarà lloc a les comissions. Cada Comissió s'encarregarà de dur a terme la tasca que li és encomanada i, així, la Plataforma es dissoldrà un cop presentada per poder treballar en els diversos eixos temàtics que són necessaris per a un desenvolupament correcte de la consulta tot i haver-se de reunir periòdicament per analitzar-ne el procés.
La Plataforma Tarragona Decideix, però, es formarà a partir de dues condicions irrenunciables: la no intromissió dels partits i garantir uns bons resultats. La primera consisteix a deixar participar tothom qui vulgui però sempre tenint en compte que aquesta és una iniciativa ciutadana i popular que no obeeix a sigles partidistes ni a corrents ideològics més enllà de la democràcia. La segona pretén establir uns mínims per a què la celebració d'aquest esdeveniment a la nostra ciutat no signifiqui una davallada en la participació percentual global d'arreu del territori tal com ha passat en d'altres pobles i ciutats. Aquesta darrera condició exigeix un mínim de voluntaris per a treballar-hi amb il·lusió i aconseguir que la xarxa implicada absorbeixi altres xarxes i així arribar a un percentatge si més no equivalent al de la mitjana de totes les consultes.
Perquè això sigui possible és necessària la col·laboració de tots els tarragonins, de totes les tarragonines i, fins i tot, de gent d'altres municipis que voldrien poder votar (en contra o a favor) sobre la independència dels Països Catalans o, simplement, ser partícips de la iniciativa democràtica popular més gran en els darrers trenta anys. A banda, un factor determinant serà la cessió d'espais per part de particulars i d'associacions donada la manca de suport institucional a què ens enfrontem.
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Tarragona inicia el seu camí cap a la consulta democràtica sobre la independència dels Països Catalans
