La CUP denuncia que el projecte de Llei de Vegueries demostra poca voluntat
d’escoltar el territori i de superar l'administració espanyola
Davant
de l’anomenda Llei Ausàs, de reestructuració territorial del Principat,
la CUP hi ha fet públiques objeccions. L’organització creu que la
decisió ha estat preparada amb precipitació i sense escoltar les veus
del territori, on hi ha actives campanyes que demanen d’altres fórmules
d’organització.
Per l'esquerra independentistes, sembla evident que
l'aprovació d'aquesta llei s'ha fet en precari i amb l'objectiu
d'emmascarar els dos principals obstacles amb els que topa la
reordenació territorial i administrativa; la manca de voluntat de
superar el marc provincial i la impossibilitat de que el poble català
s’organitzi al marge de l’Estat espanyol. Tot i les crítiques, la CUP
ha volgut recordar que sempre ha defensat la necessitat d’impulsar un
model de reordenament territorial basat en les vegueries i la realitat
comarcal, i que aposti al mateix temps per la superació dels marcs
provincials i autonòmics, que consideren “imposats per l’estat espanyol
al nostre país per tal d’esquarterar-lo”.
Pel que fa als
aspectes territorials, La CUP reivindica la vuitena vegueria, la del
Penedès. En l'actual Llei Ausàs els territoris del Penedes històric
(Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i l'Anoia) quedarien esquarterats en
3
vegueries. Cal recordar que la majoria social, política i econòmica
d'aquestes comarques porta anys reivindicant i treballant per esdevenir
una vegueria pròpia i cal que aquesta voluntat àmpliament majoritària
sigui atesa. Així mateix, destaquen la reivindicació que prové de
Ponent, on la denominada Vegueria de Lleida segueix mantenint una
realitat fictícia que vol unir les comarques de Ponent amb les dels
Pirineus Occidentals, dues realitats “històrica i socialment
separades”. La CUP demana l’aplicació del concepte Vegueria de Ponent,
que és un concepte que es refereix a aquells territoris fronterers
situats a l’oest d’un conjunt, els Països Catalans, sense més extensió
més enllà de la que marquen els seus propis límits, en aquest cas, el
riu Cinca”.
Per altra banda, la CUP ha destacat la manca de
voluntat política dels partits representats al parlament de Catalunya
de superar l'actual marc provincial i autonòmic i de renunciar a les
parcel·les de poder que aquest model els permet. Segons l’organització,
l’actual proposta demostra la impossibilitat d’organitzar-se legalment
sense l'autorització del govern del Regne d'Espanya. Pels
independentistes, la manca de conseqüències pràctiques que tindrà la
llei acabarà posant de manifest que l'actual marc legal no permet, als
catalans i catalanes, ni tant sols decidir com volen organitzar-se
internament.
Tot i reconèixer que la quantitat i tipologia de
vegueries representa un augment de districtes respecte a les
províncies, i que això comportarà una major proximitat de
l’administració, també es qüestiona el solapament de les institucions.
Per la CUP resten per contestar, encara, la majoria de preguntes de
fons, com ara quines atribucions tindran finalment les vegueries o bé
si estaran formades per càrrecs escollits electoralment o designats per
percentatges representatius d’altres eleccions.
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Notícies 
