Enquesta

Creus que la proposta de Solidaritat Catalana arrelarà?
 

Documentació

Consideracions per Cecilia Vergnano

Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.

Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.

Llegeix més...

Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.

distribucioriquesa_almon1960Aquest text, Publicat  a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor. 

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.

antonio_galeoteLa polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.

Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls identitari cap a la seva consideració com una nació.

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
1.JPG
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

Harmonies de lluita, desembre 2009

PDF a/e
Harmonies de lluita | 02/01/2010 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz

logo_hdl_100L'any s'acaba amb apunts importants, com el de la gira de retrobada de Brams aquest 2010. Retrobada amb el públic i els escenaris aquest 30 de desembre, on en Titot acaba d'estrenar amb èxit la seva primera obra de teatre: Protocol estendard.

Per una altra banda, Raimon ha rebut la medalla de la Universitat de València per la seva "encomiable trajectòria com a cantant i compositor compromès amb el País Valencià", uns dies abans de saber que Verdcel basa el seu nou espectacle en l'obra de l'històric cantautor de Xàtiva. 

Un apunt negatiu és el de l'aturada indefinida dels Redbanner, que finalitzen la gira de presentació d'Una altra història el 30 de gener a la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Altres notes amargues podrien ser l'afanament de l'equip tècnic dels Pirat's sound sistema i els seus companys d'estudi d'entre el que hi havia part del que havia de ser el seu proper disc, la campanya que s'ha hagut d'engegar a Benissa des de l'associacionisme degut a la manca d'espais dedicats a la música, i fins la constatació –una vegada més– via multa de l'obsessió de RTVE per a frustrar les expectatives de participar en la llengua pròpia en la pantomima –banal però mediàtica– d'Eurovisió.

La novetat més important d'aquest final d'any és La mà dels qui t'esperen, el tercer disc de Cesk Freixas, que tot i sortir al carrer oficialment a mitjans de gener, ja ha estat presentat per activa i per passiva a la xarxa, la gran aliada de Freixas. En aquesta ocasió en Cesk reflexiona entre la prosa i la poesia sobre la realitat més immediata amb un discurs més proper, i la relació entre l'individu i el col·lctiu. El disc reafirma i consolida la seva proposta musical, acostant-se en certa manera al pop amb una pinzellada electrònica.


foto_raimonmedallaQui també treuen nou disc és la gent d'Agraviats, que en aquesta ocasió han renovat la seva proposta acabant-li de donar un enfoc totalment diferent al de fins el moment. Les novetats principals son la secció de veus formada ara per un duet masculí/femení i la d'una elaboració de les lletres més acurada. En aquest Riure, pecar, crear... es pot sentir com el seu ska rock amb tocs reegae, funk, hip hop i punk es pot fusionar amb sonoritats llatines i properes al jazz, volent renovar el so de l’escena reivindicativa.

Per la seva banda, la gent de Tercera via sap que un tracte és un tracte i ja estan compartint puntualment el Tercera via 2010, el recopilatori amb els grups guanyadors absoluts dels 11 concursos Mes a mes del portal durant el 2009. Son 22 talls –doncs cada grup n'hi posa dos– de grups com Kayo malayo, Muyayo rif, Oprimits, Txilum o Kontra-band, i si les descàrregues són importants, hi ha la possibilitat d'editar el disc amb un segell discogràfic.


Mentrestant, Laura R Perkins acaba d'editar 0001, la primera referència de Jep negre, un curiós projecte d'en Joan Serrarols (exvocalista d'Avikultores modernos) amb seu a Montesquiu, on hi sonen bases i textures electròniques complementades amb instruments acústics com la guitarra, el piano o l'acordió. En aquest ambient personal s'hi passegen uns textos originals, a voltes compromesos, onírics, irònics i surrealistes.

La gent de Nit de grills son de la plana de Castelló i mesclen ska, punk i reagge des de ja fa cosa de dos anys. Tot i la seva joventut ja demostren que se'n surten molt bé amb el seu punk rock i ska accelerat, però també reggae suggerent, i acaben de treure una maqueta amb quatre talls. Tenen lletres alliberadores de vassallatges, denunciant les injustícies i en record de la nostra història recent, i les canten un interessant duet noia-noi que dona molt de joc.
A Barcelona ara han aparegut els Skatasun, fan punk rock amb tornades corejables i temes ska sense vents. A principis d'any han gravat la seva primera maqueta on s'hi poden trobar quatre de pròpies i tres versions de dos dels seus referents: Inadaptats i Kortatu. Les lletres son primàries i plenes d'odi, i tracten sobre l'opressió espanyola, els empresonaments polítics i el cas d'en Jona. Això sí, quan volen armar la festa no s'ho pensen dues vegades per fer ska.

Ara sols resta esperar què ens pot deparar aquest 2010 que just comença, per ara ja ens han avisat que toca nou assalt dels Gonelles morts. I ja en van cinc.


--
RXI, música compromesa
www.rxi.cat
\n Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la

 

- Harmonies en lluita, novembre 2009 

- Harmonies en lluita, octubre 2009

- Harmonies de lluita, setembre 2009

- Harmonies de lluita, agost 2009

- Harmonies de lluita, juliol 2009


 
 
 
 

Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la

- Harmonies de lluita, novembre 2008

- Harmonies de lluita, octubre 2008 

Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la

 
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
 
 
 
 
 
 
 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

L'Anàlisi: Quins motius tenim per rebutjar el Mundial de Sud-àfrica?
sientelaroja

Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.

Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?

Llegeix més...
 

Entrevista

Pau Alabajos: "Tenim com un prejudici, que és que la música en català és només d'autoconsum"

paualabajosTorrent 1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat, maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé, sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada amb sensacions i idees innovadores.

(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)

Llegeix més...
 

Memòria històrica

Jaume Compte: d’Estat Català al Partit Català Proletari
jaume_compte
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita (portaveu d'IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,  i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El Talp. L'article recupera la figura del militant  Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari (PCP, anteriorment Estat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
 

Sindicació