24è Aniversari de la mort de Quim Sànchez

Amb la teva llavor hem fet l’escamot dels qui mai no reculen.

Joaquim Sánchez i Nuñez va néixer a l’Hospitalet (Baix Llobregat) l’any 1963, fill de pares extremenys emigrats a Catalunya. Va viure des de petit al Prat del Llobregat, on estudià el batxillerat.

Des de l’edat dels 15 anys que estava vinculat a organitzacions revolucionàries, havent participat activament a les mobilitzacions que tenien per escenari les Rambles barcelonines els darrers anys 70 i primers 80.

Els estudis de català a l’institut del Prat (quan encara no parlava la nostra llengua) foren decisius en la seva evolució posterior cap a l’independentisme, que considerava element fonamental de la lluita de classes en una nació oprimida.

L’any 1983, amb motiu del centenari de Karl Marx, participà en una marxa internacional de joves marxistes que recorregué diversos països europeus. Fou propulsor de l’assemblea d’aturats del Prat, i participà en algunes de les seves tancades. Treballà algun temps a la Llibreria Xarxa, de la mateixa població, coneguda pel seu caire independentista.

Fou detingut per la policia el novembre del 1983, juntament amb dues persones més, mentre enganxaven cartells antirepressius dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). També havia participat sovint en activitats ecologistes i antinuclears.

Durant l'any 1984 realitzà el programa “L'Hora de la terra" a l'emissora local Ràdio Mediterrània. Fou, durant un temps, militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i pertanyia, des de la  seva fundació, al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), havent estat el màxim impulsor de l’assemblea local del Prat del Llobregat, a la qual representà durant algun temps a la Coordinadora dels CSPC.

Quan el cridaren a incorporar-se a fer el servei militar espanyol es declarà objector polític. A principis de 1985 es desvinculà de tota activitat pública i abandonà el Prat i el Baix Llobregat.

El dia 16 de desembre de 1985 moria a causa de l’explosió d’un artefacte al carrer Aldana de l'Eixample/Poble Sec de Barcelona.  Terra Lliure donava a conèixer la seva militància a l’organització armada el mateix dia de la seva mort.

                                                            Als companys (Ovidi Montllor) 

Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.

Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.

Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.

Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.

Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.