Documentació
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
 Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...
Per Maria Freixas, mestra. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172 el 24 de febrer de 2010.
Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.
Llegeix més...El deute extern de Grècia i les rivalitats imperialistes
Per Stavros Mavroudeas, Professor de Política Econòmica al Departament d'Econòmiques de la universitat de Macedònia. Traduit i publicat per La Fàbrica el 25 de febrer de 2010.
L'actual crisi econòmica grega té l'aspecte d'una antiga tragèdia (per al poble grec) combinada amb una mala farsa teatral (escenificada per les burgesies grega i europea).
Llegeix més...
|
|
El 13-D al Ripollès, la consulta per la independència comarca a comarca |
|
|
|
diumenge, 13 desembre 2009 |
|
Vallfogona de Ripollès ha estat el primer municipi del Ripollès on s'ha
pogut votar. I és que aquest dissabte al vespres -de sis a vuit- s'ha
permès el vot anticipat. Ho han fet un total de 14 persones que
representen el 7% del cens electoral. Un aperitiu d'una jornada que es
preveu històrica.
Pardines, Planoles, Ribes, Ripoll, Toses i Vallfogona celebraran aquest
diumenge consultes sobre la independència al Ripollès. Un total de 12.077 persones majors de 16 podran exercir el vot. Quatre dels cinc pobles s'han aplegat a l'entorn de la La plataforma Vall de Ribes Decideix!. Un dels objectius de la plataforma és superar el 40%, ja que així consideren que es donarà validesa moral als resultats i suposarà un toc d'atenció als
governants. A Ripoll, l'associació 'Ripoll, bressol de Catalunya, decideix!' va sorgit amb
l'objectiu de convocar una consulta popular sobre la independència de
Catalunya el 13 de desembre, després que l'ajuntament aprovés una moció
sobre aquesta qüestió el 29 de setembre.
Consultes independentistes: Actualització minut a minut
La consulta popular per la independència comarca a comarca
|
|
Entrevista
|
Entrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
|
Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt
Magí Colet i Mateu (Vila-rodona (Alt Camp) 1909- Sabadell (Vallès Occidental) 1978).
Baixet, rabassut, amb una figura compacta, feia sensació de solidesa, sempre vestit de manera molt pulcra, les sabates enllustrades i unes ulleres amb uns vidres verd-fosc, que li protegien els ulls cansats.
En Magí Colet no era un teòric, un home de reunions, més aviat tot el contrari, un home d’acció, com molts dels militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) de primera hora, amb un discurs clar i sense embuts que inspirava confiança i donava seguretat.
|
|
|