Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?
 

Documentació

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Llegeix més...

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

salvador_cotEs fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

moment_zen El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
10.JPG
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

El 13-D a l'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

PDF a/e
Política | 10/12/2009 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz
vota_indepeL'Urgell és una comarca de la regió de Lleida que compta amb una vintena de municipis. D'aquests, de moment només quatre s'han organitzat per celebrar una consulta per la independència. Són Agramunt, Bellpuig, Castellserà i la capital, Tàrrega.
 

 


Tàrrega: 13.340 persones que poden votar.

Organitza: Tàrrega Decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la ). Grup de Facebook. 


En el ple de l’Ajuntament de Tàrrega  i davant unes 50 persones es va aprovar dilluns 5 d’octubre la moció presentada conjuntament per CIU i ERC a instànctarregaies de la  Plataforma Tàrrega Decideix, referent a la consulta popular d’autodeterminació que es vol organitzar a la capital de l’Urgell el proper 13 de desembre.

Desprès d’un intens debat la moció va comptar amb els vots a favor de CIU(6), ERC(2), ICV(2), Grup Mixt(1), PSC-AIPN(3) i amb 3 abstencions  (PSC-AIPN), una d’elles l’alcalde,  va sortir aprovada la moció. Recordem que la ciutat està governada pel PSC(6) amb el suport d’ERC(3), ICV(1).

Desprès de  que l’Ajuntament de Lleida rebutgés donar el suport a aquesta consulta popular, Tàrrega serà la població de Lleida més gran que es celebrarà, i on es pretén que serveixi d’exemple a d’altres localitats. La Plataforma ja compta amb més de 15 entitats adherides i més de 50 persones, que organitzaran diversos actes festius i politics per fomentar la participació ciutadana a aquesta consulta.

La plataforma “Tàrrega Decideix” va nàixer el passat 24 de Setembre de 2009, seguint el precedent d’Arenys de Munt, amb l’objectiu de realitzar a la ciutat de Tàrrega una consulta popular sobre la independència de Catalunya.


La plataforma està formada per entitats i persones de la ciutat que a títol individual volen donar suport a la iniciativa.
Som un grup de persones de Tàrrega que volem encarregar-nos de la logística de la consutarrega1lta i de la difusió de les diferents activitats que realitzarem per a que sigui un èxit de participació i una demostració de civisme i llibertat ciutadana.
Estem oberts a totes aquelles entitats i persones que s’hi vulguin adherir.


Per adherir-te a la plataforma, o simplement per ajudar-nos a realitzar qualsevol activitat relacionada amb la consulta, pots contactar amb nosaltres a través del nostre correu electrònic.

Aquest dijous dia 10 a les 8 del vespre a la sala de Plens de l'Ajuntament de Tàrrega tindrà lloc el Debat de la Consulta Popular sobre la independència.
 
Hi intervindran:
    •    Àngel Colom (CiU)
    •    Antoni Comín (Psc-CpC)
    •    Joan Tardà (ERC)
    •    Francesc Pané (ICV)
    •    Adam Majó (CUP)
    •    Roger Granados (Rcat)


Agramunt


Organitza: Agramunt Decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la )

Una trentena de persones van constituir el divendres 2 d'octubre la plataforma Agramunt Decideix per impulsar una consulta popular pel dret a decidir a la capital de la Ribera del Sió, després que el consistori agramuntí aprovés una moció donant suport a la Consulta amb 10 vots a favor i 3 abstencions.

Les primeres accions previstes de la Plataforma, que vol organitzar la consulta durant la primeavera de l'any que ve, són presentar-se oficialment a l'Ajuntament i després es crearan diversos grups de treball que es reuniran periòdicament per anar treballant en les diferents àrees d'actuació, i per organitzar una sèrie d'activitats per conscienciar i informar els agramuntins de la importància que tindria la creació d'un estat propi.


El passat divendres 2 d'octubre, després que l'Ajuntament aprovés en el Plenari la moció sobre consultes populars per a la independència, un grup d'agramuntins es van reunir per tal de començar els passos per crear una consulta a la nostra vila. D'aquella reunió en va sorgir la iniciativa de crear una plataforma sota el lema ‘Agramunt decideix' i fer-ho conèixer a totes les entitats i persones que vulguin col·laborar en la proposta. De moment, s'ha donat a conèixer la idea a totes les entitats de la vila, una seixantena, i s'ha convocat una reunió per al proper dissabte 17 d'octubre a les 9 del vespre a la Sala de Conferències del Casal agramuntí.

En la carta que s'ha enviat a les entitats s'explica que aquesta convocatòria va destinada a totes les persones i entitats de la vila. És una proposta de la ciutadania, i es basa en donar suport i organitzar una consulta popular, amb independència de l'opinió de cadascú en el tema de la consulta. Per tal que prosperi la iniciativa es necessita el recolzament d'un gran nombre de persones i per això es demana la col·laboració de tothom qui hi estigui interessat.



Bellpuig

bellpuig
Organitza: Bellpuig per l'Autodeterminació


1. A què ens adherim quan posem el nostre nom en el full?
Aquesta és la presentació de la Plataforma BEPA i els seus objectius:
    1.    La BEPA és una plataforma ciutadana de la vila de Bellpuig que agrupa un seguit entitats cíviques de diferents ordres (cultural, esportiu, polític, etc.) i persones a títol individual i que neix per la iniciativa de dues entitats cíviques de Bellpuig prou conegudes com són el Centre Excursionista CIM i l’Associació d’Amics de la Plana d’Urgell.
    2.    La BEPA s’ha constituït amb la finalitat d’anar treballant, d’una manera pacífica i democràtica, perquè Catalunya pugui esdevenir un estat independent en el marc de la Unió Europea.
    3.    El treball de la BEPA ha de consistir en dur a terme diferents accions per tal de, en primer lloc, reivindicar el dret a l’autodeterminació de la nació catalana i explicar el perquè i el com del procés d’independència de Catalunya
    4.    La primera acció de la BEPA és la d’organitzar una consulta ciutadana “Bellpuig pel dret a decidir” sobre la independència de Catalunya, tot seguint el model de la consulta que va tenir lloc a Arenys de Munt el 14 de setembre de 2009.


Instància que es va presentar a l'ajuntament:

Els sota signants, constituïts en la plataforma “BELLPUIG PER L’AUTODETERMINACIÓ” (BEPA) a l’assemblea que va tenir lloc el dia 7 d’octubre de 2009 a la Casa de Cultura de Bellpuig


EXPOSEN


La conveniència d’engegar un debat sobre si Catalunya pot tenir, o no, un Estat propi com un signe de normalitat democràtica.
Atès el dret de qualsevol poble de decidir lliurement el seu futur.
Atès tot el bagatge de cartes, convenis, tractats, resolucions i altres textos legals on s’apel•la al principi d’igualtat de drets i d’autodeterminació dels pobles, entre els quals cal destacar:

• Els articles 1 i 55 de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides.


• La resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General de l’ONU de 14 de desembre de 1960.


• La versió de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el 1966.


• La resolució 49/148 de l’Assemblea General de l’ONU del 7 de Febrer de 1995.

• La Declaració de Principis de la “Llei Internacional Sobre Relacions Amistoses Entre Estats” de 1970.

• Declaració Universal dels Drets Humans de la Organització de les Nacions Unides de desembre de 1948.


• Acta final de la Conferència de Hèlsinki de 1975.


• Resolució de la Cort Internacional de Justícia en el cas referent al Sàhara Occidental.


• Diverses resolucions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa entre 1977 i 1985.


• El Conveni internacional de drets polítics i civils de les Nacions Unides.


• El Conveni internacional de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides.


Atès que l’Estat espanyol ha ratificat i/o reconegut com a vàlides totes aquestes decisions, a més de què l’article 10 de la Constitució assegura que: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les matèries ratificades per Espanya”.
Ateses les resolucions del 12 de desembre de 1989 i de l’1 d’Octubre de 1998 del parlament de Catalunya referents al dret a l’autodeterminació del poble català.


SOL•LICITEN


Que l’Ajuntament de Bellpuig convoqui i impulsi la celebració d’una consulta popular sobre l’autodeterminació, per tal que la ciutadania tingui dret a opinar si vol, o no, que Catalunya esdevingui un Estat sobirà i independent.
Bellpuig, 15 d’octubre de 2009.


A L’IL•LUSTRE ALCALDE DE AJUNTAMENT DE BELLPUIG

Castellserà: 1.000 persones que poden votar.

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudaldMalgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...
 

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"
retrateudald
 
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Llegeix més...
 

Memòria històrica

El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

agust_barreraPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!
 

Sindicació