Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

laccent172Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Llegeix més...

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 13-D a l'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca PDF a/e
dijous, 10 desembre 2009
vota_indepeL'Urgell és una comarca de la regió de Lleida que compta amb una vintena de municipis. D'aquests, de moment només quatre s'han organitzat per celebrar una consulta per la independència. Són Agramunt, Bellpuig, Castellserà i la capital, Tàrrega.
 

 


Tàrrega: 13.340 persones que poden votar.

Organitza: Tàrrega Decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la ). Grup de Facebook. 


En el ple de l’Ajuntament de Tàrrega  i davant unes 50 persones es va aprovar dilluns 5 d’octubre la moció presentada conjuntament per CIU i ERC a instànctarregaies de la  Plataforma Tàrrega Decideix, referent a la consulta popular d’autodeterminació que es vol organitzar a la capital de l’Urgell el proper 13 de desembre.

Desprès d’un intens debat la moció va comptar amb els vots a favor de CIU(6), ERC(2), ICV(2), Grup Mixt(1), PSC-AIPN(3) i amb 3 abstencions  (PSC-AIPN), una d’elles l’alcalde,  va sortir aprovada la moció. Recordem que la ciutat està governada pel PSC(6) amb el suport d’ERC(3), ICV(1).

Desprès de  que l’Ajuntament de Lleida rebutgés donar el suport a aquesta consulta popular, Tàrrega serà la població de Lleida més gran que es celebrarà, i on es pretén que serveixi d’exemple a d’altres localitats. La Plataforma ja compta amb més de 15 entitats adherides i més de 50 persones, que organitzaran diversos actes festius i politics per fomentar la participació ciutadana a aquesta consulta.

La plataforma “Tàrrega Decideix” va nàixer el passat 24 de Setembre de 2009, seguint el precedent d’Arenys de Munt, amb l’objectiu de realitzar a la ciutat de Tàrrega una consulta popular sobre la independència de Catalunya.


La plataforma està formada per entitats i persones de la ciutat que a títol individual volen donar suport a la iniciativa.
Som un grup de persones de Tàrrega que volem encarregar-nos de la logística de la consutarrega1lta i de la difusió de les diferents activitats que realitzarem per a que sigui un èxit de participació i una demostració de civisme i llibertat ciutadana.
Estem oberts a totes aquelles entitats i persones que s’hi vulguin adherir.


Per adherir-te a la plataforma, o simplement per ajudar-nos a realitzar qualsevol activitat relacionada amb la consulta, pots contactar amb nosaltres a través del nostre correu electrònic.

Aquest dijous dia 10 a les 8 del vespre a la sala de Plens de l'Ajuntament de Tàrrega tindrà lloc el Debat de la Consulta Popular sobre la independència.
 
Hi intervindran:
    •    Àngel Colom (CiU)
    •    Antoni Comín (Psc-CpC)
    •    Joan Tardà (ERC)
    •    Francesc Pané (ICV)
    •    Adam Majó (CUP)
    •    Roger Granados (Rcat)


Agramunt


Organitza: Agramunt Decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la )

Una trentena de persones van constituir el divendres 2 d'octubre la plataforma Agramunt Decideix per impulsar una consulta popular pel dret a decidir a la capital de la Ribera del Sió, després que el consistori agramuntí aprovés una moció donant suport a la Consulta amb 10 vots a favor i 3 abstencions.

Les primeres accions previstes de la Plataforma, que vol organitzar la consulta durant la primeavera de l'any que ve, són presentar-se oficialment a l'Ajuntament i després es crearan diversos grups de treball que es reuniran periòdicament per anar treballant en les diferents àrees d'actuació, i per organitzar una sèrie d'activitats per conscienciar i informar els agramuntins de la importància que tindria la creació d'un estat propi.


El passat divendres 2 d'octubre, després que l'Ajuntament aprovés en el Plenari la moció sobre consultes populars per a la independència, un grup d'agramuntins es van reunir per tal de començar els passos per crear una consulta a la nostra vila. D'aquella reunió en va sorgir la iniciativa de crear una plataforma sota el lema ‘Agramunt decideix' i fer-ho conèixer a totes les entitats i persones que vulguin col·laborar en la proposta. De moment, s'ha donat a conèixer la idea a totes les entitats de la vila, una seixantena, i s'ha convocat una reunió per al proper dissabte 17 d'octubre a les 9 del vespre a la Sala de Conferències del Casal agramuntí.

En la carta que s'ha enviat a les entitats s'explica que aquesta convocatòria va destinada a totes les persones i entitats de la vila. És una proposta de la ciutadania, i es basa en donar suport i organitzar una consulta popular, amb independència de l'opinió de cadascú en el tema de la consulta. Per tal que prosperi la iniciativa es necessita el recolzament d'un gran nombre de persones i per això es demana la col·laboració de tothom qui hi estigui interessat.



Bellpuig

bellpuig
Organitza: Bellpuig per l'Autodeterminació


1. A què ens adherim quan posem el nostre nom en el full?
Aquesta és la presentació de la Plataforma BEPA i els seus objectius:
    1.    La BEPA és una plataforma ciutadana de la vila de Bellpuig que agrupa un seguit entitats cíviques de diferents ordres (cultural, esportiu, polític, etc.) i persones a títol individual i que neix per la iniciativa de dues entitats cíviques de Bellpuig prou conegudes com són el Centre Excursionista CIM i l’Associació d’Amics de la Plana d’Urgell.
    2.    La BEPA s’ha constituït amb la finalitat d’anar treballant, d’una manera pacífica i democràtica, perquè Catalunya pugui esdevenir un estat independent en el marc de la Unió Europea.
    3.    El treball de la BEPA ha de consistir en dur a terme diferents accions per tal de, en primer lloc, reivindicar el dret a l’autodeterminació de la nació catalana i explicar el perquè i el com del procés d’independència de Catalunya
    4.    La primera acció de la BEPA és la d’organitzar una consulta ciutadana “Bellpuig pel dret a decidir” sobre la independència de Catalunya, tot seguint el model de la consulta que va tenir lloc a Arenys de Munt el 14 de setembre de 2009.


Instància que es va presentar a l'ajuntament:

Els sota signants, constituïts en la plataforma “BELLPUIG PER L’AUTODETERMINACIÓ” (BEPA) a l’assemblea que va tenir lloc el dia 7 d’octubre de 2009 a la Casa de Cultura de Bellpuig


EXPOSEN


La conveniència d’engegar un debat sobre si Catalunya pot tenir, o no, un Estat propi com un signe de normalitat democràtica.
Atès el dret de qualsevol poble de decidir lliurement el seu futur.
Atès tot el bagatge de cartes, convenis, tractats, resolucions i altres textos legals on s’apel•la al principi d’igualtat de drets i d’autodeterminació dels pobles, entre els quals cal destacar:

• Els articles 1 i 55 de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides.


• La resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General de l’ONU de 14 de desembre de 1960.


• La versió de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el 1966.


• La resolució 49/148 de l’Assemblea General de l’ONU del 7 de Febrer de 1995.

• La Declaració de Principis de la “Llei Internacional Sobre Relacions Amistoses Entre Estats” de 1970.

• Declaració Universal dels Drets Humans de la Organització de les Nacions Unides de desembre de 1948.


• Acta final de la Conferència de Hèlsinki de 1975.


• Resolució de la Cort Internacional de Justícia en el cas referent al Sàhara Occidental.


• Diverses resolucions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa entre 1977 i 1985.


• El Conveni internacional de drets polítics i civils de les Nacions Unides.


• El Conveni internacional de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides.


Atès que l’Estat espanyol ha ratificat i/o reconegut com a vàlides totes aquestes decisions, a més de què l’article 10 de la Constitució assegura que: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les matèries ratificades per Espanya”.
Ateses les resolucions del 12 de desembre de 1989 i de l’1 d’Octubre de 1998 del parlament de Catalunya referents al dret a l’autodeterminació del poble català.


SOL•LICITEN


Que l’Ajuntament de Bellpuig convoqui i impulsi la celebració d’una consulta popular sobre l’autodeterminació, per tal que la ciutadania tingui dret a opinar si vol, o no, que Catalunya esdevingui un Estat sobirà i independent.
Bellpuig, 15 d’octubre de 2009.


A L’IL•LUSTRE ALCALDE DE AJUNTAMENT DE BELLPUIG

Castellserà: 1.000 persones que poden votar.

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació