Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

laccent172Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Llegeix més...

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 13-D al Segrià, la consulta popular per la Independència comarca a comarca PDF a/e
divendres, 04 desembre 2009

 

vota_indepe

Al Segrià, la consulta és farà a 7 pobles, però com que la plataforma “Garrigues decideix”, aplega també els pobles de les anomenades Garrigues històriques que administrativament pertanyen a la comarca del Segrià (Alcanó, Llardecans, Sunyer i Torrebesses) només parlarem d'Alcarràs, Artesa de Lleida i Corbins.

A les tres poblacions, unes vuit mil cinc-centes persones estan cridades per anar a votar el proper 13 de desembre, tot i que Alacarràs ho volia fer als seus inici amb e dia 12. A fi i efecte de no coincudir amb la la Marató de TV3.

Alcarràs

Inicialment estava plantejat pel día 12, però s'ha decidit canviar de día ja que tots els altres municipis ho celebraràn el 13. Precissament coincideix amb La Marato de TV3, volem aprofitar el moviment popular que hi haurà. D'aquí ve el següent canvi.

Hi haurà dos llocs on poder realitzar la votació, al poliesportiu i al centre Lo Casino. Tot i que aquest és propietat de l'ajuntament i el Fiscal de l'Estat pot intentar trovar una escletxa per interferir, ens hem informat bé i esperem no tenir cap problema en realitzar la Consulta. Naturalment, gràcies a un programa informàtic, es controlarà rigurosament que es voti tan sols en un dels dos punts habilitats.

Organitza: Plataforma ciutadana encarregada d'organitzar la consulta popular sobre la independència el desembre de 2009.

Podran votar: 6.172 persones

 

Artesa de Lleida

Els passat 8 d'octubre, el Ple de l'Ajuntament d'Artesa de Lleida va votar aquest a favor d'una moció que instava a donar suport a les consultes sobiranistes. El govern socialista encapçalat per l'alcalde i president del Consell Comarcal del Segrià, Ricard Pons, va votar afirmativament i en bloc a favori.

En l'ordre del dia del Ple hi havia dos mocions sobre consultes: una d'ERC que no va rebre el suport del PSC, i l'altra que si que es va aprovar.

La primera moció, és a dir, la que va presentar ERC, va ser rebutjada amb sis vots en contra del PSC i dos a favor d'Esquerra. En canvi, la segona, presentada pel col·lectiu d'entitats d'Artesa de Lleida per l'autodeterminació de Catalunya en defensa del dret a decidir i de suport a una consulta popular per la independència a Artesa de Lleida, va rebre majoria absoluta de suport.

Segons el grup municipal d'ERC, el fet que els republicans no retiressin la seva moció "va garantir que tots els regidors i regidores socialistes tinguessin la necessitat de votar sí a la segona moció sense dubtar".

Podran votar, unes 1.257 persones

 

Corbins

El ple de l’Ajuntament de Corbins va aprovar una moció de suport a la consulta popular sobre la independència de Catalunya impulsada per la comissió ciutadana Corbins Decideix. La moció s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern (format per CiU) i El PSC.  La comissió que organitza la consulta pel dia 13 de desembre es va crear el 30 d’octubre i està formada per persones del municipi que actuen a títol individual. Corbins Decideix  ha desplegat, fins ara un bloc, una pàgina al facebook, uns fulletons explicatius repartits a totes les cases de la vila. Això ha comportat que entitats del pobles i ciutadans s’hagin adherit a la iniciativa.

Corbins, amb una padró de 1.167 habitants.

Per saber-ne més:

La consulta popular per la independència comarca a comarca

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació