Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 13-D a les Garrigues, la consulta popular per la Independència comarca a comarca PDF a/e
dilluns, 30 novembre 2009

 

vota_indepe

Catorze comissions organitzadores locals de les Garrigues són les que estan treballant des de fa setmanes per dur a terme la consulta popular sobre la independència al seu municipi el proper 13 de desembre. Es tracta de les Borges Blanques, Juneda, Arbeca, la Floresta, Fulleda, l’Albi, Cervià, l’Albagés, la Granadella, Alfés, Torrebesses, Llardecans, Alcanó i Sunyer. Després d’Osona, amb 35 pobles, les Garrigues se situa per sobre de la Garrotxa (15), el Pla de l’Estany (11) i el Gironès (10). Facebook

Cal tenir en compte que la plataforma “Garrigues decideix”, aplega també els pobles de les anomenades Garrigues històriques però que administrativament pertanyen a la comarca del Segrià. En aquest cas són els pobles d'Alcanó, Llardecans, Sunyer i Torrebesses.

n146826393537_6816 Albagés

El cens és de 417 persones

 

 

Alcanó

Al darrer ple de l’Ajuntament d’Alcanó, celebrat el passat 26 de novembre, es va votar la moció de suport a la celebració d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya i va ser aprovada pels vots favorables  dels 7 regidors del municipi.

El cens és de 220 persones 

 

Albi

El ple de l’Ajuntament de l’Albi va aprovar el dimarts 29 de setembre la moció elaborada per l’Ateneu Popular Garriguenc de suport a una consulta popular per la independència que se celebri al municipi.

 

Alfés

El 4 de novembre, el ple de l’Ajuntament d’Alfés (Garrigues històriques) va aprovar per majoria absoluta la moció de suport a la celebració d’una consulta popular per la independència al municipi. La moció va rebre 7 vots a favor i cap en contra.

El cens és de 294 persones 

 

Arbeca

Fou el primer poble de la comarca en què el seu Ajuntament va aprovar una moció de suport a la celebració d’una consulta popular per la independència al municipi. La moció va ser presentada per l’Ateneu Popular Garriguenc al ple municipal que va tienir lloc el dimarts 22 de setembre i va ser aprovada amb 5 vots a favor (3 CiU + 2 ERC) i 6 abstencions (PM).

Arbeca va comptar des del 9 d’octubre amb la plataforma local “Arbeca decideix”. A la primera reunió hi van assistir unes 25 persones i es van definir els corresponents grups de treball i les estratègies a seguir a partir d’ara.

El cens és de 2.142 persones 

 

Les Borges Blanques

borges3-150x150Les Borges Blanques va donar el tret de sortida a la consulta popular sobre la independència de Catalunya., el passat 28 de movembre. I és que aquest dissabte a la tarda va començar la recollida de vots anticipats d’aquells ciutadans i ciutadanes que el dia 13 de desembre no puguin anar a votar presencialment a la consulta que se celebrarà a la capital de les Garrigues. Entre les 17h i les 21h, membres de la comissió organitzadora local “Les Borges decideix” va ser presents  a la Casa de la Cultura de les Borges per tal que aquells borgencs i borgenques que ho desitjaven podien fer efectiu el seu vot anticipat per la consulta, seguint el protocol establert per la coordinadora nacional. Així mateix, el vot anticipat es podrà fer també els propers dies 3, 5 i 10 de desembre. Els dijous de 19h a 21h i els dissabtes de 17h a 21h.

El 24 de setembre, el ple de l’Ajuntament de les Borges Blanques va aprovar tres mocions de suport a una consulta popular per la independència que se celebrés a la població. Una d’aquestes mocions és la que havia elaborat l’Ateneu Popular Garriguenc i va rebre el vot favorable d’11 dels 13 regidors del consistori. Així mateix, la moció presentada per CIPM va obtindre el mateix resultat i la presentada per CiU es va aprovar per 6 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions. D’aquesta manera, les Borges va esdevenir, junt amb Solsona, la primera capital de comarca lleidatana en aprovar una moció d’aquest tipus. 

Un cop aprovada la moció al ple de l’Ajuntament, l’Ateneu Popular Garriguenc va convocar totes les persones interessades en organitzar la consulta a les Borges a una primera assemblea oberta, que va tenir lloc el divendres 2 d’octubre al Centre Cívic. Hi van assistir unes 40 persones, que van decidir constituir-se com a plataforma local “Les Borges decideix”.

 

Cervià de les Garrigues

El cens és de 770 persones 

lf.jpgLa Floresta

El dissabte 31 d’octubre va tenir lloc a la Floresta una primera assemblea oberta per posar fil a l’agulla en l’organització d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya. La vintena d’assistents, en aquest municipi que no arriba als 200, van decidir constituir-se com a comissió organitzadora “La Floresta decideix” i marcar-se el 13 de desembre com la data en què celebrar el referèndum.

El ple de l’Ajuntament de la Floresta va aprovar el 4 de novembre la moció de suport a la consulta popular sobre la independència presentada per les entitats locals. La moció fou aprovada per unanimitat.

El cens és de 171 persones 

 

 

Fulleda

Els 4 regidors de l’Associació Progressista van votar-hi a favor de donar suport a la consulta, mentre que el regidor de CiU ho va fer en contra, el 25 de setembre

El cens és de 112 persones 

 

La Granadella

El cens és de 683 persones 

 

Juneda

jd11.jpgEl ple de l’Ajuntament de Juneda, el segon municipi més gran en nombre de població de la comarca, va aprovar el dimarts 6 d’octubre, la moció que dóna suport a l’organització d’una consulta popular per la independència al municipi.

El 7 de novembre, la plataforma “Juneda decideix” va organitzar una xerrada amb un dels membres de la comissió organitzadora de la consulta d’Arenys de Munt, Xavier Mas, que explicarà els detalls d’aquell procés i com el va viure la població.

El cens és de 2.870 persones 

 

 

Llardecans

Tot i que ja fa dies que es va costituir la comissió organitzadora local “LLardecans decideix” i que està treballant per celebrar la consulta popular sobre la independència de Catalunya al municipi, no va ser fins aquest divendres, 27 de novembre, que el ple de l’Ajuntament ha pogut votar la moció de suport ala iniciativa. Aquesta fou estat aprovada amb els vos favorables dels tres regidors de CiU, tres abstencions del PSC i un vot en contra d’aquest mateix partit.

 

Sunyer

El ple de l’Ajuntament de Sunyer va votar l'11 de novembre la moció de suport institucional, que fou aprovada per 6 vots a favor i 1 abstenció. 

El cens és de 256 persones 

 

 

torrebesses.jpgTorrebesses

El ple de l’Ajuntament de Torrebesses (a les Garrigues històriques) va aprovar el  2 de novembre, la moció de l’Ateneu Popular Garriguenc de suport a la celebració d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya al municipi. El suport a la moció ha estat aprovat per majoria absoluta, amb 6 regidors que hi han votat a favor i una abstenció.

El cens és de 270 persones 

 

 

Per saber-ne més
 
 

- El 13-D a l'Alt Penedès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca 

-El 13-D a la Noguera, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

-El 13-D al Pla d'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Tarragonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Garraf, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Vallès Occidental, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D a la Garrotxa, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Berguedà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

 - El 13-D al Pla de l'Estany, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Solsonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Maresme, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

 

 


 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació