 La comarca del Baix Empordà té 36 municipis i uns 124.055 habitants. Per ara, però, són només quatre els municipis que s'han organitzat per tal d'impulsar una consulta independentista que es dugui a terme el proper 13 de desembre. Entre aquests hi ha un gran absent, la capital de la comarca, la Bisbal d'Empordà. Els municipis organitzats són: Jafre, Torroella de Montgrí, Palamós i Verges.
Jafre: 366 persones que poden votar.
Torroella de Montgrí: 9.543 persones que poden votar.
Organitza la consulta: Coordinadora Autodeterminació Torroella (
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
)
El principal objectiu de la Coordinadora per a l’Autodeterminació a Torroella és aconseguir que aquesta consulta sigui un èxit de participació.
Una comissió de campanya s'encarrega de fer arribar el missatge a tothom i d'elaborar els programes i les pancartes informatives.
Calculen destinar a l’organització de la consulta aproximadament 0,10 € per habitant, seguint les pautes del que es va fer per a la consulta d’Arenys de Munt.
L'Assemblea va decidir acceptar diverses iniciatives per a la promoció de
la participació en la consulta per la independència de Catalunya
proposades per les comissions de logística i campanya. Algunes d'aquestes
accions es duran a terme coincidint amb l'aplec de Santa Caterina i amb la
fira de Sant Andreu. També es prepara un acte central per al proper
4 de desembre, a Torroella de Montgrí.
La Coordinadora per l'Autodeterminació de Torroella de Montgrí (CAT) ha organitzat una taula rodona per al 4 de desembre dedicada a la consulta sobre la independència, en què hi assistiran els impulsors de la iniciativa a Arenys de Munt i a Catalunya.
Són Carles Móra, professor i escriptor i alcalde d'Arenys de Munt; Jos  ep Manel Ximenis, regidor de la CUP, president del MAPA i creador de la idea de la Consulta; Jordi Bilbeny, escriptor i investigador, fundador del MAPA, militant de la CUP i membre de la Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència; Enric I. Canela, catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la UB i promotor de Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació; Elisenda Paluzie, professora de teoria econòmica a la UB i promotora de Sobirania i Progrés; Pep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat i president de la PDD; Uriel Bertran, economista i parlamentari; i Jordi Fàbrega, portaveu de la plataforma d'alcaldes i regidors Decidim.cat.
La CAT promou la celebració de la consulta sobre la independència a Torroella el 13 de desembre.
Verges: 1.030 persones que poden votar
Organitza la consulta: Assemblea Vergelitana per la Independència (
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
)
El dijous 5 de novembre es va constituir formalment a Verges, després de diversos dies treballant-hi, l’Assemblea Vergelitana per la Independència, AVI (és una picada d’ullet a l’avi Siset de l’Estaca, cançó popularment coneguda que va composar el cantautor del mateix poble,  Lluís Llach) amb l’objectiu d’organitzar una consulta popular sobre la independència de Catalunya.
Una cinquantena de persones van assistir a l’acte, en el qual es van escollir els membres que aniran al capdavant de l’entitat i es van formar les diverses comissions que treballaran per dur a terme la jornada “electoral” pel dia 13 de desembre.
Tot i que la feina més immediata de L’AVI és organitzar la consulta popular a Verges, es pretén que continuï fent altres activitats en relació al fet nacional. AVI ja disposa de pàgina web on la gent s’hi pot adherir i escollir a quina comissió li agradaria treballar
L’objectiu de l’AVI és que d’aquí al 13 de desembre es creï a Verges un sentiment de participació important. Durant les properes setmanes es treballarà per aconseguir el màxim de participació, engrescant a la gent a anar a votar.
Text de l'Assemblea Vergelitana:
Vergelitans i Vergelitanes,
Arrel de la Consulta Independentista d'Arenys de Munt, el país sencer està debatent sobre la Independència de la Nació Catalana amb una generalització i transversalitat com mai no havia passat.
El procés d'alliberament del Poble Català està canviant de fase: deixem enrere la fase utòpica i entrem a la fase possibilista.
En aquests moments històrics, el que ens toca fer és organitzar, com s'està fent arreu del país, una Consulta Popular on la població manifestem si volem que la Nació Catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea... o no.
Aquesta consulta, tot i no ser vinculant, ens ha de permetre posar sobre la taula de llars, feines i institucions, catalanes i estrangeres, el debat sobre la necessitat d'esdevenir timoners de la nostra nau i de manifestar la ferma voluntat del Poble Català a exercir l'inalienable dret a l'autodeterminació.
És per això que et demanem que participis activament d'aquest procés sumant-te a l'Assemblea Vergelitana per la Independència.
Amb la teva força, tot el que està per fer, serà possible.
La plataforma ciutadana Palamós i Sant Joan per l’Autodeterminació, es va reunir ahir dia 6 de novembre de 2009 a la biblioteca Lluís Barceló i Bou per dur a terme l’assemblea constitutiva d’aquesta.
A l’acte hi van assistir un centenar de persones mostrant així el seu interès, oferint la col·laboració i suport necessaris per poder dur a terme el referèndum.
A l’assemblea es va fer explicar de tot el que s’havia fet fins ara així com dels propers passos a seguir. Es va llegir i comentar la moció que es presentarà el proper dia 24 de novembre al ple de l’ajuntament, emplaçant als diferents grups municipals a adherir-se aquesta.
Després de l’èxit aconseguit, la plataforma va començar a treballar el 10 de novembre amb una reunió de valoració on es van plantejar i presentar les comissions necessàries pel bon desenvolupament de la consulta.
L’objectiu final que era constituir la plataforma i aconseguir la col·laboració i suport de tots els vilatans de Palamós i Sant Joan es va complir amb escreix.
Seguint amb el treball preparatori per l'organització d'una consulta popular sobre l'autodeterminació dels Països Catalans a Palamós, el passat dia 17 de novembre de 2009 es va fer una reunió general de les comissions de voluntaris. Es van dissenyar les estratègies de treball de cada àrea i es va acordar també l'obertura d'un compte corrent per a recollir les aportacions de les persones interessades a donar el seu suport
Moció
El ple de l'Ajuntament de Palamós del dia 24 de novembre de 2009 va aprovar la moció presentada per la Plataforma "Palamós i Sant Joan per l'autodeterminació", amb els vots favorables de CiU, Entesa per Palamos i Sant Jo  an, i Esquerra Republicana. Els grups del PSC i Ciutadans es van abstenir i el PP hi va votar en contra.
En un llarg ple municipal en el que es portaven a aprovació, entre d'altres propostes, els pressupostos municipals pel 2010, el regidor d'ERC va ser l'encarregat de defensar la moció en nom de la Plataforma amb una bona argumentació. En Dani Reixach va aprofitar el moment per fer un prec al regidor del PP i als de Ciutadans de Palamós perquè hi votéssin a favor. Pel que fa al grup del PSC, en Dani, va lleigir del diari de sessions del Parlament de Catalunya la intervenció que va fer l'Alcaldessa Sra. Teresa Ferrés el 23 de setembre d'enguany, en la que feia una defensa retòrica de la participació ciutadana i de les consultes populars a rel del referèndum celebrat a Palamós el 12 de juny del 1994.
Per part de l'Entesa, el Sr. Eric Solés, va argumentar també el seu vot a favor de la proposta de celebració d'una consulta popular per l'autodeterminació de la Nació Catalana en base al dret inalienable dels pobles a decidir el seu futur. Va citar el poble Saharaui, el poble Nepalès, el Català, el Vasc, entre d'altres. Igualment, la Sra. Isabel Ruiz va fer una argumentació en la que defensava el sentit del vot afirmatiu del seu grup.
Nombrosos membres de la Plataforma "Palamós i Sant Joan per l'autodeterminació" van assistir al ple, portant tots una samarreta groga amb el logotip.
Per saber-ne més
- El 13-D a l'Alt Empordà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D a l'Alt Penedès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
-El 13-D a la Noguera, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
-El 13-D al Pla d'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D al Tarragonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D al Garraf, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D al Vallès Occidental, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D a la Garrotxa, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D al Berguedà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D al Pla de l'Estany, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D al Solsonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
- El 13-D al Maresme, la consulta popular per la Independència comarca a comarca
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue. 
