Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 13-D a l'Alt Empordà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca PDF a/e
divendres, 27 novembre 2009
vota_indepeA l'Alt Empordà són setze els municipis que de moment s'han organitzat per tal de celebrar consultes independentistes. La plataforma l'Alt Empordà decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la om) és l'encarregada de coordinar l'organització de les consultes, malgrat que moltes poblacions tenen la seva pròpia coordinadora, com ara Roses Decideix, que es presenta públicament aquest dissabte 28 de novembre amb una arrossada popular a la plaça de Frederic Rahola de la població. Com a municipis grans hi ha La Jonquera i Roses, mentre que aquesta data també la celebraran Agullana, Castelló d'Empúries, L'Escala, Llançà, Palau de Santa Eulàlia, Pedret i Marzà, Peralada, Pau, Sant Pere Pescador, Viladamat, Vilabertran, Vilajuïga i Vilamaniscle.


altemporda
Castelló d'Empúries

Organitza la consulta: Castelló Decideix

L'entitat comarcal o local que proposi organitzar la consulta popular sobre la independència de Catalunya, rebrà el ple suport de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries després que la Corporació municipal decidís recolzar-ho per àmplia majoria.

Dels 15 regidors que van ser presents a la darrera sessió plenària, 10 van fer-ho a favor mentre que 3 van abstenir-se i 2 van votar en contra. Alguns partits polítics van donar total llibertat de vot als seus regidors a fi que emetessin el vot que consideraven més oportú.

"Ja hi ha entitats que s'han posat en contacte amb nosaltres per a organitzar el referèndum. L'Ajuntament hi donarà suport i facilitarà les coses per a que el municipi de Castelló d'Empúries pugui decidir sobre la sobirania de Catalunya", expressa l'Alcalde, Salvi Güell.

Per a la celebració del referèndum el municipi de Castelló d'Empúries hauria d'acollir-se a una de les tres dates que es plantegen, preferentment els mesos de febrer o abril.


figueresFigueres

Organitza la consulta: Figueres Decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la

Santi Vila (CIU), batlle de Figueres, assenyalà en la celebració de la Diada Nacional: "Si la Constitució finalment no admet l'Estatut el que cal es reformar la Constitució i si no estan disposats a reformar-la (...) només ens quedarà el camí de la independència", ha dit l'alcalde de Figueres Santi Vila de CiU en l'ofrena floral de la Diada. I extretes del Setmanari de l'Alt Empordà.

La primera assamblea de la plataforma Figueres Decideix va tenir lloc el dia 28 d'octubre a la seu d'Òmnium Cultural de l'Alt Empordà, situat al Patronat de la Catequística; la Cate.


La Jonquera: 2.623 persones que podran votar

Organitza la consulta: La Jonquera pel Dret a Decidir ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la i grup de Facebook). 

Aquest divendres ha realitzat una taula rodona sobre la consulta amb la presència de Miquel Mayol, advocat rossellonès i exeurodiputat; Narcís Oliveres, advocat, exsenador i exconseller; Santi Coll, periodista, director del Setmanari Empordà, i Radek Pavelec, entrenador C.P. Jonquerenc.

La Comissió de “La Jonquera Pel Dret a Decidir” no rep cap mena de subvenció pública, és per això que ha habilitat un compte corrent per aconseguir recursos econòmics.

A més, han organitzat diverses activitats programades des d’ara i fins el 13 de desembre, sobretot encaminades a fer-ne difusió.

Text de la Jonquera pel dret a decidir:


El temps donarà la justa mesura a cada esdeveniment, però, amb la modesta perspectiva que ens ofereix fins ara, el 13 de setembre d’enguany, un fins aleshores discret poble del Maresme, va marcar un punt d’inflexió en la Història del catalanisme, i més enllà d’aquest, una fita important en la democràcia d’aquest país. Arenys de Munt contra la incrèdula maquinària del sistema anquilosada en una constitució desfasada. Un intel·ligent acte de valentia què dóna ple sentit al primer article de la constitució del 78 tant esmentada per aturar-lo: «un Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític».

A la Jonquera l’efecte arenyenc atia l’esperit inquiet d’alguns ciutadans que s’adonen que cal aprofitar la sinergia del moment per reviscolar l’esperit democràtic del poble i les consciències adormides. L’endemà de la consulta a Arenys un missatge de mòbil viatjava exponencialment a la recerca d’un corrent favorable. El 18 de setembre, en col•laboració amb aquests pioners, l’entitat GRAFIC pren les regnes d’aquest anhel i decideix en reunió extraordinària posar fil a l’agulla i entrar una carta al registre de l'Ajuntament; demanant al ple i a cada partit polític si poden recolzar d'alguna forma la iniciativa de realitzar una consulta. Paral•lelament comencen els contactes entre les diferents associacions i entitats del poble i es convoca una reunió explicativa, el primer d’octubre. Aquesta és la data de naixement oficial de la plataforma La Jonquera pel Dret a Decidir.

La reunió informativa de l’1 d’Octubre va ser tot un èxit, l’assistència d’una vuitantena de ciutadans demostra l’interès perquè una consulta popular tiri endavant. Moltes de les entitats hi són presents, però també persones particulars i representants dels grups polítics locals CiU i ERC que havien aprovat la moció de suport a l’ajuntament, davant l’abstenció de PSC i el vot en contra del PP.

jonqueraEn aquesta reunió queda clar que, com a primera fita, el que es persegueix és la participació popular, mobilitzar la gent convidant-los a descobrir aquesta democràcia més directa, el fet de poder expressar el que senten respecte d’un tema que els afecta, ja que a aquesta consulta n’hauran de seguir d’altres, i més encara en aquest moments en que la llei de consultes s’està debatent al Parlament de Catalunya. Una experiència habitual en determinats punts del planeta i, més a prop de casa, en pobles com el d’Arenys de Munt en el que es sotmeten a aquest tipus de votacions qüestions més immediates a la praxis com per exemple decisions urbanístiques. La plataforma no persegueix un resultat concret: sí o no; sinó la resposta de la ciutadania en participar activament, i així queda palès en el nombre d’associacions que s’avenen a col·laborar i a donar el seu suport.

De seguida, La Jonquera pel Dret a Decidir comença a establir contacte amb Joan Manel Ximenis, figura cabdal a la consulta d'Arenys, i es pacta una reunió pel 14 d'octubre. Mentrestant es comença a rebre els fulls d’adhesió a la consulta de les diferents associacions i s’estableix el dilluns al vespre com a dia regular de les reunions de la plataforma. Pràcticament tot el teixit associatiu està per la consulta. El dia 5 comença a organitzar-se la feina seguint les directrius inicials dels companys d’Arenys: es tria un nom per la plataforma, s’omple una fitxa local per remetre a la coordinadora de consultes sobre la independència, es comença a formar els equips de les subcomissions que quedaran definides més endavant, potenciant el talent de cadascú per repartir les tasques i fent que la col•laboració de tots vagi en un mateix sentit, d’una manera organitzada. Tothom és conscient que la iniciativa popular requereix l’ajut i voluntat de tots i cadascú.

El dia 14 d’octubre alguns dels membres de La Jonquera pel Dret a Decidir s’entrevisten amb els organitzadors de la consulta d’Arenys. Ens faciliten un full de ruta que facilita la distribució de les diferents tasques al llarg del temps fins el dia clau, i ens conviden a assistir a la reunió de tots els pobles participants, el 24 d’Octubre a Arenys.

Els dies passen, la sala municipal d’Arenys de Munt era plena de gom a gom amb representants de les comissions de més d’un centenar de municipis. Van presentar-se tots i es va coordinar l’estratègia, la logística i la infrastructura que haurem de seguir. L’equip de la consulta d’Arenys s’ha constituït en la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència, que funcionarà mitjançant un Consell Plenari del que tots van poder votar el reglament de funcionament. Entre els seus objectius fundacionals està promoure un referèndum nacional amb caràcter vinculant, cap a la primavera de l’any vinent, amb el suport de la ciutadania i els agents polítics.

Finalment són 100 pobles els què realitzaran la consulta perquè s’han pogut organitzar a temps per poder tenir tots els detalls enllestits pel dia 13 de desembre. Algunes poblacions que no han pogut arribar a temps per aquesta cita la organitzaran més endavant, potser en alguna de les altres dues dates marcades per Decidim.cat per l’any vinent: 28 de febrer i 25 d’abril. És el cas d’Agullana, per exemple, que estudien realitzar-la de cara a  primavera. És una llàstima que tothom no la pugui fer alhora perquè els resultats, siguin quins siguin, donarien una idea més completa i representativa del pols dels ciutadans de Catalunya en aquest important assumpte, però desenvolupar bé tota la feina que comporta organitzar un plebiscit és complex i, evidentment, no és flor d’un dia. Entre els municipis més grans que sí que duran a terme la consulta hi ha Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès, Berga, Vic i les Borges Blanques entre d’altres. De l’Alt Empordà serem: Roses, Palau de Santa Eulàlia i la Jonquera.

Rebudes les directrius principals, queden definides les diferents àrees de treball: difusió i participació, secretaria, borsa de voluntaris, comunicació i premsa, tresoreria i pressupost, contacte amb personalitats i entitats, seguretat, informàtica, interlocució comarcal, logística i infrastructures, campanya final i organització de mítings, coordinador i portaveu. Per posar-vos en contacte amb qualsevol d’aquestes subcomissions podeu enviar un missatge de correu electrònic a: Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la . Indicant si cal l’àrea a què l’adreceu.

Ara que ja hem repassat la cronologia de la consulta a La Jonquera us convidem a ser protagonistes d’aquest esdeveniment històric. El vostre treball conjunt és imprescindible perquè tot aquest esforç que hem engegat sigui un èxit de la democràcia al nostre poble. Principalment, anant a votar el proper dia 13 de desembre per donar el vostre parer a la qüestió plantejada a referèndum: «Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?» Tant si penseu que sí, com si penseu que no, com si encara no ho teniu massa clar; perquè expressant la vostra opinió ja sereu partícips d’aquest exercici de la democràcia directa, què més sovint haurien de brindar-nos com a poble, com a ciutadans, per saber de primera mà què en pensem de tantes qüestions que ens afecten i que els nostres representants polítics, que tal dia ara fa menys de quatre anys vam triar entre tots, han de decidir en nom nostre.

També us animem a participar d’una manera activa en tot el procés de preparació, donant idees per la campanya, animant els vostres amics i família a participar-hi, assistint a les reunions dels dilluns al vespre als Porxos de Can Laporta. Venint a enganxar cartells, participant en les activitats proposades que us anirem anunciant, deixant les vostres impressions al blog que hem creat per a la consulta:

Llançà
 
Organitza la consulta: Llançà Decideix.

Palau de Santa Eulàlia: 96 persones que podrán votar.

Pedret i Marzà: 141 persones que poden votar.
 
Organitza la consulta: Pedret i Marzà també decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la ).

Peralada
 
 
Pau: 498 persones que poden votar.

Organitza la consulta: Pau Decideix.

Roses: 16.075 persones que podran votar.
 
Organitza la consulta: Plataforma Roses Decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la i grup del Facebook)
  captura_de_pantalla_2009-11-28_a_las_00.13.20
Entrevista a Dani Abad, membre de Roses Decideix a TV Empordà

Segons Dani Abad, encara que a dia d'avui no se sap quina serà la participació a aquest referèndum, des de l'entitat s'espera una bona resposta ja que en aquesta consulta hi pot votar tothom que sigui major de 16 anys. La intenció de Roses Decideix és celebrar la consulta a la societat Unió Fraternal.

Aquest dissabte 28 de novembre Roses Decideix ha organitzat una arrosada per promoure la participació per a la Consulta popular del 13 D. A més del dinar es comptarà amb les intervencions de Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt i un recital d'en Jaume Arnella [consulteu l'esdeveniment].

Des de Roses Decideix s’està negociant amb la junta de la Societat Unió Fraternal per portar a terme la consulta popular a la sala de la riera Ginjolers. Es tracta “d’un lloc emblemàtic i té una bona histò- ria, ja que la democràcia del poble va començar allà, amb la junta recto- ra”, diu Abad.

Setmanari L'Empordà:

La consulta sobiranista d’Arenys de Munt ha provocat una autèntica allau de mobilització de la societat civil catalana. Roses també s’ha volgut sumar a la iniciativa i el mes d’octubre passat es va constituir la plataforma Roses Decideix, que té com a objectiu organitzar la consulta popular sobre la independència de Catalunya al municipi, per conèixer l’opinió de la ciutadania rosinca.

El portaveu de l’associació, Daniel Abad, va explicar que la creació de Roses Decideix sorgeix del boca orella entre coneguts i amics i a través de la xarxa. “Es va fer una assemblea en la que hi van assistir una cinquantena de persones, hi havia molt d’interès i vam decidir tirar endavant”, comenta Abad. També va afegir que “la gent té molta il·lusió, té ganes que s’escolti la seva veu, sense intermediacions ni interessos particulars. Sorgeix de la base de la societat i ha de ser un impuls per canviar el futur”.

Des de l’entitat també s’ha demanat la col·laboració de l’Ajuntarosesment, amb una carta adreçada a tots els regidors, sense que es posicionin a favor o en contra, i igualment s’ha fet amb les diferents associacions culturals de Roses. “Comprenem que l’Ajuntament no pot donar suport de manera oficial, però el que sí que farà és muntar un dispositiu de seguretat el dia de la consulta perquè tot vagi bé”, explica Abad. Podran respondre a la pregunta sobre si “està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la UE?” totes les persones majors de setze anys del municipi, sense discriminació del seu origen o nacionalitat.

Per fer-ho, només s’hauran d’acreditar a la seu electoral amb el DNI o el passaport o amb la carta de residència, si són estrangers. L’entitat també oferirà la possibilitat que la gent que es trobi fora de Roses el dia 13 pugui votar anticipadament, a través d’un protocol que se seguirà a escala nacional.

Poca probabilitat del No

“Convindria que la gent que pensa que no es mobilitzés i també donés la seva opinió, però és difícil, perquè no és un referèndum vinculant”, explica el portaveu. Així mateix l’objectiu és situar el debat sobre la taula per tal de ferne un de veritat. Tot i això, “el resultat serà representatiu del que pot pensar la societat catalana i s’obre la porta a tothom, exercint la llibertat”, diu Abad.

Acte de presentació

Per tal de donar a conèixer la plataforma Roses Decideix a la societat, està previst que el proper dissabte 28 de novembre se celebri una arrossada popular a la plaça Frederic Rahola. En l’acte, hi intervendrà l’alcalde d’Arenys de Munt, poble pioner en laconsulta, que explicarà la seva experiència i es farà un recital a càrrec de Jaume Arnella.

Viladamat: 380 persones que podran votar.

Vilajuïga: 909 persones que podran votar.
 
Organitza la consulta: Vilajuïga Decideix ( Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la ).

 

Per saber-ne més

- El 13-D a l'Alt Empordà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D a l'Alt Penedès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca 

-El 13-D a la Noguera, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

-El 13-D al Pla d'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Tarragonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Garraf, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Vallès Occidental, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D a la Garrotxa, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Berguedà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

 - El 13-D al Pla de l'Estany, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Solsonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Maresme, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació