Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 13-D al Pla d'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca PDF a/e
dimarts, 24 novembre 2009

vota_indepe

Al Pla d'Urgell, la consulta es farà a quatre pobles, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola i Palau d'Anglesola. La plataforma Pla d'Urgell decideix! coordina la consulta dels pobles de la comarca. Per a la coordinadora, el dia 13-D és  un pas endavant cap a la democràcia, la llibertat i la justícia de la ciutadania del nostre país, els tres pilars ideològics de la coordinadora. 

A Golmés, podran exercir el vot 1.425 persones; a Ivars d'Urgell unes 1.528, a Linyola unes 2.348 i a Palau d'Anglesola unes 1718

 

 

logo-1

 

 

Ivars d'Urgell

logo_ivarsvallverd-1Al nostre municipi, la plataforma “Ivars i Vallverd decideixen”, formada per ciutadans a títol individual, plural i diversa, està treballant des de fa setmanes en l’organització de la consulta popular. A principis d’octubre el nostre Ajuntament va consensuar una moció de suport institucional a la consulta i va ser aprovada per unanimitat. Des d’aleshores, “Ivars i Vallverd” estan treballant per tal que el dia 13 de desembre puguem dir la nostra.
 


 

xerradalinyolacopiacopiaLinyola

Amb el nom de “Linyola Decideix”, el passat divendres 23 d’octubre es va constituir en aquest municipi del Pla d’Urgell la Comissió Ciutadana organitzadora de la consulta sobre la independència de la nació catalana. En una assemblea popular oberta a tot el poble i entitats locals, es van crear i aprovar les comissions de treball per organitzar la consulta, que es realitzarà el 13 de desembre, ja que també és la data que majoritàriament han escollit la resta de municipis que duran a terme la consulta arreu del territori.

A més, dos membres de la Comissió van assistir dissabte al Consell plenari de la Coordinadora de la Consulta per la Independència que es celebrava a Arenys de Munt i on es van debatre els objectius i estratègia de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència.El passat 24 de setembre, Linyola ja va aprovar per unanimitat (amb representació de CiU, PSC, ERC i independents) una moció en el ple municipal per donar suport a la celebració de la consulta sobre la independència de la nació catalana. 

 

dsc01079Palau d'Anglesola

Amb el nom de El Palau d'Anglesola Opina (PAO), a finals d'octubre es va constituir una comissió ciutadana per l’organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Entre les primeres actuacions va iniciar la PAO fou la presentació, als tres grups municipals amb representació a l'Ajuntament del Palau, d'un document perquè el consistori recolzi la iniciativa.

També s'han creat grups de treball per les diferents àrees que han de contribuir al bon desenvolupament de la consulta. En aquest sentit una representació de El Palau d'Anglesola Opina es va desplaçar a Arenys de Munt, el passat, dia 24 d'octubre, per participar en el Consell Plenari de la Coordinadora de la consulta sobre la independència. Al mateix temps la PAO també ha estat present en les reunions que han de portar a la creació d'una coordinadora comarcal de les consultes que es facin al Pla d'Urgell. Entre les primeres accions de difusió ha estat la creació del bloc “El Palau d'Anglesola Opina i l'obertura d'un compte al Facebook. També s'estan preparant diferents xerrades a entitats per explicar què és una consulta popular i en concret la que es promou sobre la independència de Catalunya, on es vol ressaltar la importància d'anar a votar per damunt de l'orientació del vot.
També s'està preparant un calendari per donar a conèixer la consulta. Per aquest motiu es participarà, també, en diferents actes populars previstos a la població durant aquests mesos previs a la consulta.

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació