Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 13-D a la Garrotxa, la consulta popular per la Independència comarca a comarca PDF a/e
dissabte, 21 novembre 2009
vota_indepeLa comarca de la Garrotxa la conformen 21 municipis dels quals de moment són 13 els que han aprovat una moció per donar suport a l'organització d'una consulta independentista a la població. En tots els casos la consulta tindrà lloc el proper 13 de desembre i és la plataforma Garrotxa Decideix la que s'encarrega d'impulsar-les. Actualment treballa per trobar voluntaris -són més de 250- que assegurin un bon funcionament de la jornada i per aconseguir locals on fer les votacions. Hi ha la possibilitat que els pobles que encara no han aprovat la moció es vagin sumant a la iniciativa en els propers mesos i que fins i tot celebrin la consulta en una altra data.


garrotxadecideix La Garrotxa Decideix [pàgina web i Facebook]

La plataforma La Garrotxa Decideix és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu bàsic i fonamental convocar consultes populars sobre la independència al major nombre de municipis de la comarca possible, formada a partir d'una sèrie d'associacions i entitats de tot tipus presents a la comarca amb voluntat de treballar de forma unitària i sense protagonismes.

Les adhesions es van incrementant dia rere dia. Es calcula que hi ha una seixantena associacions adherides i 1.000 adhesions personals.

La Garrotxa Decideix, constituïda formalment el passat 21 de setembre, va presentar mocions als 21 municipis de la comarca. A hores d'ara han aprovat la moció els municipis d'Olot, Argelaguer, Besalú, les Planes d'Hostoles, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Ridaura, Sales de Llierca, Sant Aniol, Santa Pau, Castellfollit, Beuda i Sant Ferriol. N'hi ha 9 que encara no ho han fet.

La Garrotxa Decideix sospita que només un dels municipis es negarà a donar suport a la consulta però confien que a la resta "tirin endavant" i es converteixin en una de les comarques amb més municipis adherits, va explicar el portaveu de la plataforma, Jordi Gasulla, el qual va destacar que l'objectiu d'aquesta consulta "no és aconseguir la independència", sinó "demanar a la gent la seva opinió sobre la independència".

Sobre si accepten que es modifiquin o matisin els continguts d'aquesta moció per part dels ajuntaments, des de la plataforma consideren que l'objectiu és convocar el màxim de consultes i per tant, "si el redactat ha de ser un o altre per tirar endavant, en certa manera ens és igual", afirmava Gasulla. "Si ha de dir 'autodeterminació' o 'independència', cada ajuntament votarà el que li sembli; ens interessa una festa de la democràcia a la Garrotxa".


Olotolot

L'Ajuntament d'Olot va aprovar en el ple d'aquest dijous la moció a favor de la consulta per la independència promoguda per la plataforma Garrotxa Decideix. Hi van votar a favor un total de 10 regidors, 7 de CiU, 1 d'ApG, 1 d'ERC i 1 del PSC, mentre que 8 regidors es van abstenir (7 del PSC i 1 del PxC) i 1 regidor del PP hi va votar en contra. Aquest consistori és el tretzè del total de 21 que hi ha a la Garrotxa. Actualment, la plataforma compta amb una seixantena d'adhesions, 1.000 signatures de particulars i més d'un centenar de voluntaris per col·laborar en la logística de les consultes que es faran el 13 de desembre.

Els dotze municipis que ja hi han votat a favor són els següents: Mieres, la Vall d'en Bas, Castellfollit de la Roca, Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Riudaura, Santa Pau, Sant Ferriol, Sant Aniol de Finestres, Tortellà, Montagut i Oix i Olot.

El portaveu de la plataforma Garrotxa Decideix, Jordi Gasulla, destaca l'"acceptació" gairebé general que ha tingut aquesta iniciativa, a nivell social i polític, i actualment compten amb una seixantena d'adhesions d'entitats, associacions i partits polítics, així com 1.000 signatures de particulars i un centenar de voluntaris per col·laborar el dia de la consulta.

El portaveu va ser l'encarregat de presentar la moció al ple d'Olot i durant el seu discurs va recordar que es tracta d'una iniciativa ciutadana, per 'fomentar' la democràcia i animar a la gent a votar, tant si és a favor com en contra. 

Aquest dissabte 21 de novembre Olot viurà una jornada festiva per tal d'animar la gent a sumar-se a la iniciativa. A les 5 de la tarda una cercavila recorrerà els carrers d'Olot des de la plaça del Carme fins a la plaça Major i mitja hora més tard hi haurà un concert a càrrec del grup Set de Folk. A partir de les 8 del vespre l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, i un membre de la Comissió Organitzadora de la Consulta d'Arenys, Agustí Puig, explicaran la seva experiència en una xerrada que tindrà lloc al Casal Martià.

Les Planes d'Hostoles:
1.571 persones que podran votar.

A Les Planes, on ja està aprovada la moció, hi ha un grup de veïns que s'ha animat a organitzar la consulta popular sobre la independència de Catalunya. El portaveu de Les Planes Decideix, Pere Boix, espera que "la participació sigui igual o més elevada que a la consulta d'Arenys". 

Sant Jaume de Llierca:
104 persones que podran votar.

Més de 20 persones van reunir-se el passat dijous 12 de novembre al Casal de Sant Jaume de Llierca amb la finalitat de convocar la consulta popular sobre la independència de la nació catalana al municipi. La reunió va ser un èxit en formar-se la comissió local per a la celebració de la Consulta. Sant Jaume de Llierca, doncs, celebrarà la Consulta del 13 de desembre.

Mieres: 288 persones que podran votar.

Una vintena de persones van protagonitzar el passat divendres 13 una assemblea oberta on es va posar sobre la taula la necessitat democràtica que els ciutadans del poble puguin votar el dia 13 de desembre sobre si volen, o no, la independència.

L'Ajuntament de Mieres va ser un dels primers consistoris de la comarca que van aprovar la moció a favor de les consultes, cosa que va engrescar a uns quants pobles més a aprovar-la.

Santa Pau: 1.379 persones que podran votar.

El passat divendres dia 6 de novembre es va constituir amb el suport de la plataforma La Garrotxa Decideix l'entitat que promourà la consulta popular per la independència al municipi de Santa Pau el proper 13 de desembre. La Comissió Organitzadora 13-D Santa Pau està formada per diferents personalitats procedents de diferents àmbits de la vida municipal. A la reunió es van formar les diferents comissions per tal de coordinar la consulta, així com es decidí que el 4 de desembre hi haurà un acte central obert a tothom i la presentació de la campanya a favor de la participació.

La consulta al municipi té el suport de diverses associacions municipals, així com la totalitat del consistori, que votà favorablement a la moció per les consultes populars sobre la independència presentada per La Garrotxa Decideix.besaluconsulta

Besalú:
1.967 persones que podran votar.

Besalú va acollir el passat 6 de novembre una xerrada a favor de les consultes populars sobre la independència, organitzada pels col·lectius locals: Greda, Associació Cultural Tallaferro, Amics de Besalú i el seu Comtat i Acunç. La sala d'actes de Cal Campaner va quedar petita i mitja dotzena de persones van haver d'escoltar la xerrada d'empeus.

Els convidats van ser Josep Manel Ximenis i Jordi Bilbeny, tots dos membres de la comissió organitzadora de la consulta d'Arenys de Munt, que van explicar el procés que van seguir a aquest poble per a tirar-ho endavant, així com les traves que va intentar posar l'estat espanyol, ja sigui a través de l'advocat de l'estat ex-membre de La Falange o autoritzant la manifestació feixista a la qual van assistir 62 persones -comptades-, que no van poder fer callar els milers de veus que van decidir anar a votar aquell dia.

Recordem que Besalú és un dels pobles on és pràcticament segur que es faci la consulta el dia 13 de desembre. Durant les properes setmanes es publicarà el llistat definitiu de pobles de la Garrotxa que faran la consulta popular.


Maià de Montcal: 347 persones que podran votar.

Dilluns dia 9 es va constituir l'entitat que promourà la consulta a  Maiá de Montcal. La comissió organitzadora 13 D Maiá de Montcal  està formada per diferents personalitats procedents de diferents àmbits de la vida municipal, i organitzarà la consulta pel dia 13 de desembre.
 
 
Altres municipis que celebraran la consulta: 
 
Argelaguer (353 persones que podran votar), Ridaura (378), Sales de Llierca (104), Sant Aniol (270), Beuda (142), Ferriol (177), Castellfollit de la Roca i Montagut i Oix. 
 
 
 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació